Què pot portar una persona menor d'edat, per tant, un nen, nena o adolescent, a marxar del seu país per qualsevol mitjà possible (sota un camió, en pastera o pagant a màfies)? Intentem empatitzar tan sols un mínim, ficar-nos en la pell d'algú que ho deixa tot i arrisca la vida per cercar un indret... Continue Reading →
És un d’aquells lemes que sempre m’ha agradat. Reflecteix la tossuderia alegre de treballar amb objectius a llarg termini. Les forces transformadores, com vol ser la nostra, hem fet de la paciència i la mirada llarga una virtut. Hi anàvem quan l’independentisme era una proposta no marginal però sí molt marginalitzada. Quan la denúncia de la repressió... Continue Reading →
La CUP ha estat molt temps en l'oposició, d'una manera responsablement funcional. En aquesta situació i període de temps, ha tractat de mantenir controlat tot el que és i se'n deriva del 3%, ha plantejat polítiques socials, normals pels conceptes però noves pel que representen (habitatge, gent gran, igualtat de gènere, no exclusió per les... Continue Reading →
El dia de la presa de possessió vaig parlar de contradiccions i penso que és sa parlar-ne. Massa sovint en política es dissimula i es fa passar bou per bèstia grossa. Les contradiccions no han de fer por. Perquè la vida, l’acció política n’està plena, no hi ha acció pura i neta . Qui ho... Continue Reading →
Els rics gasten amb control, per mantenir i/o incrementar patrimoni. I els nou-rics ho fan desmesuradament, per semblar el que encara no són i possiblement mai seran. Els assalariats gasten el que poden, bé per ingrés, bé per crèdit a llarg termini, sempre prioritzant partides i els pobres gasten el que poden, prioritzant a nivells... Continue Reading →
No ens referim a fer danses entorn l’arbre de la vida sinó senzillament a posar aquelles coses que són necessàries pel dia a dia de tots, al centre de les polítiques públiques. Una verdadera transformació no passa només pel canvi de les estructures sinó també en les relacions humanes basades en una ètica justa que... Continue Reading →
És fàcil imaginar com seria una cultura emancipadora en el sentit d’alliberament personal i social, en el sentit d’ajudar a la transformació individual i social. Podem començar amb la via negativa i dir que no és gens emancipador (més aviat el contrari) un tipus de cultura que pensi en les persones en termes d’espectadors passius,... Continue Reading →
La participació ciutadana, en el sí de les administracions públiques, no és una cosa nova. Ja a principis dels 80, molts acadèmics van començar a introduir-la en el món de les polítiques municipals. El punt d'inflexió, però, és quan les NNUU premien els pressupostos participatius de Porto Alegre de 1989. Aquesta iniciativa es centrava en... Continue Reading →
La bona salut democràtica d'un municipi es regula i mesura, entre moltes altres coses, a partir de les eines i mecanismes que té la seva ciutadania en matèria de participació. Dediquem cinc minuts a observar el nostre municipi i pensarem que l'equació és senzilla: sí, Sant Cugat és una ciutat que fomenta la participació entre... Continue Reading →
Habitar. Acció per la qual entenem el fet de viure habitualment en un mateix lloc. Acció també i necessàriament, lligada a l’habitatge; vaja, aquelles quatre parets que ens fan de llar. Quatre parets a les que –es comenta i és vox populi– en algun paperet molt important d’aquest Estat s’hi diu que hi tenim dret.... Continue Reading →
