'La mentira es la que manda, la que causa sensación; la verdad es aburrida, p*** frustración!'. Això cantava Eskorbuto a finals dels anys vuitanta fruit d'una anàlisi social i política feta des de les entranyes i des de les conseqüències d'un context de crisi política i econòmica i, perquè no dir-ho, d'una vida als marges,... Continue Reading →

Vivim temps estranys. Temps en què el neoliberalisme ens ha trinxat tota lògica comunitària. Ens ha fet més individualistes, menys preocupats pels demés i per allò que succeeix al nostre voltant. Ens ha fet percebre'ns dissociats de la resta d'humans, com si no fóssim una espècie, la humana, social i cultural, per naturalesa interdependent. Una... Continue Reading →

Emprar el terme violència en política és altament rendible. Genera caos, confusió, conflicte, confrontació, preocupació... Tota una sèrie d'elements idonis per conrear un camp fèrtil en munició electoral. Els partits, a conveniència, condemnen, criminalitzen, alerten i alteren la població esperant recollir fruits en nombre de vots. Els mitjans de comunicació gasten tinta i hores de... Continue Reading →

Hi ha coses inesperades i després està el sobtat interès per part de Junts per Sant Cugat per la qüestió de l'accés a l'habitatge en condicions dignes i assequibles. I és que, resulta, que pel ple de setembre, han tingut la genial idea de presentar una moció per afavorir uns lloguers assequibles a la ciutat... Continue Reading →

Què pot portar una persona menor d'edat, per tant, un nen, nena o adolescent, a marxar del seu país per qualsevol mitjà possible (sota un camió, en pastera o pagant a màfies)? Intentem empatitzar tan sols un mínim, ficar-nos en la pell d'algú que ho deixa tot i arrisca la vida per cercar un indret... Continue Reading →

Un immoble. Buit, a mig acabar. Sense ús des de fa anys. Una veïna, com tantíssimes d’altres, amb la necessitat d’un sostre per viure. La història recent de Sant Cugat, cuinada durant les darreres dècades amb color blau convergent; l’emergència habitacional o l’exclusió residencial, com li vulgueu dir. Capitalisme en qualsevol cas. Així doncs, hi... Continue Reading →

Recentment hem sabut d’atacs racistes i xenòfobs a diferents centres de menors estrangers no acompanyats (més comunament coneguts com a “MENAs”) en diferents localitats catalanes. Agressions premeditades absolutament intolerables perpetrades per grups de persones –dubtosa categoria amb la que referir-se a aquests miserables– a centres que són l’única esperança de futur per a aquests joves.... Continue Reading →

Disculpeu la insistència amb el tema però penso que s’ho mereix. I és que escoltar segons quines promeses a l’aire per part de l’actual alcaldessa, Carmela Fortuny, en el seu acte de presentació a candidata a l’alcaldia per a les properes eleccions mereixen més d’un comentari i, sobretot, molt de context. Fortuny reivindica l’actual model... Continue Reading →