Els aiguats de les darreres setmanes han tornat a posar de manifest una realitat que fa anys que coneixem, però davant la qual encara ens costa actuar amb la urgència necessària. El canvi climàtic ja no és una amenaça futura, sinó una realitat que cau com una llosa condicionant les nostres vides. Les pluges torrencials, les inundacions i els greus desperfectes que han afectat Sant Cugat no són fets aïllats que puguem oblidar quan torni a sortir el sol. Són un avís que ens obliga a repensar com hem construït les nostres ciutats i com les hem de preparar per al futur.
Ens trobem davant d’una paradoxa cada vegada més evident: patim sequeres més prolongades i, alhora, episodis de precipitació extrema més intensos. No n’hi ha prou amb gestionar l’emergència quan l’aigua ja ha entrat a les cases, ha inundat comerços o ha malmès equipaments. Cal anticipar-nos, reduir la vulnerabilitat del territori i assumir que allò que fins fa unes dècades consideràvem excepcional serà cada vegada més freqüent.
Això exigeix responsabilitat política i capacitat d’arribar a acords. També exigeix entendre que adaptar-nos al canvi climàtic no consisteix únicament a ampliar canonades o fer una mica de neteja després de cada episodi. Hem de revisar el funcionament del clavegueram, mantenir adequadament les rieres i els torrents, recuperar sòls permeables, preservar els espais naturals i incorporar sistemes de drenatge sostenible en la planificació urbana. Hem de gestionar l’aigua tan a prop com sigui possible d’on cau, en lloc de limitar-nos a evacuar-la i traslladar el problema aigües avall.
Des de la CUP hem plantejat un pla de xoc per donar resposta a les conseqüències dels aiguats i avançar en aquesta adaptació. La proposta combina mesures immediates, com ajuts extraordinaris per a les famílies afectades i suport als petits negocis, amb una diagnosi rigorosa dels punts vulnerables, la revisió del manteniment de les infraestructures i l’elaboració d’un pla director de drenatge urbà sostenible. Perquè la recuperació no pot dependre de la capacitat econòmica de cada família per avançar els diners de les reparacions, ni la prevenció pot continuar ajornant-se fins a la pròxima emergència.
També hem de reconèixer la feina dels serveis municipals, dels equips d’emergència i de totes les persones que han contribuït a ajudar els veïns i veïnes afectats. La solidaritat és imprescindible, però no pot substituir la responsabilitat de les institucions ni compensar indefinidament la manca de recursos o de planificació.
I no podem evitar tots els fenòmens meteorològics extrems, però sí que podem reduir-ne els impactes. Adaptar Sant Cugat a la nova realitat climàtica és una qüestió de seguretat, de justícia social i de responsabilitat col·lectiva. L’aigua ens ha assenyalat les nostres vulnerabilitats. Ara ens correspon demostrar que hem entès l’avís i que som capaços de convertir-lo en acció.
Marco Simarro és regidor de la CUP Sant Cugat
Deixa un comentari