Estem en uns moments complexes. Si més no, ho son per un simpatitzant, que te una certa preocupació per com estem i què fem, segurament per manca d’informació i capacitat analítica. Es té representació en las Cortes Españolas, s’és membre de la Mesa del Parlament Català, s’està en la negociació del nou Govern de Catalunya... però... Continue Reading →
Segons conclou el 'Global Climate Risk Index 2021' que l'ONG Germanwatch presentava aquest gener, poques hores abans de l'inici de la Cimera Global d'Adaptació al Canvi Climàtic, que un total de 475.000 persones van morir arreu del món entre els anys 2000 i 2019 a conseqüència directa d'11.000 fenòmens meteorològics extrems, com inundacions, onades de... Continue Reading →
Després d'un intens treball de debat veïnal, de detecció de necessitats als diferents barris de Sant Cugat i d'un procés de presentació de propostes, arriba el moment de votar els projectes dels Pressupostos Participatius de Barri 2020-21. Un total de 164 propostes distribuïdes entre els diferents barris de la ciutat són les que trobareu al... Continue Reading →
Va haver-hi un temps en què les coses eren això: coses. A vegades sense cap funció definida, més enllà de la interpretació que cadascú feia d’elles. Eren temps en què els arbres eren per fer ombra a l’estiu tot deixant passar el sol a l’hivern, els rius camins d’aigua, els insectes bitxos molestos o no,... Continue Reading →
Federico Fellini va fer aquest retrat de la fastuosa i decadent burgesia italiana que aliena als fets que havien de succeir aquell any del 1914, s'embarca en un luxós vaixell per dur a una illa del Mar Egeu, les cendres d'una gran diva de l'òpera. Entremig de cants operístics i satíriques situacions, els ociosos viatgers... Continue Reading →
La nostra ciutat, ha dissenyat entre totes i tots, aplicant algun factor de ponderació, un Pla d’Acció d’Emergència Climàtica. Amb els factors de ponderació, entenc que polítics, no està tothom i totes les propostes igualment representades. Tanmateix, sense agradar-me, no em molesta: estem en un municipi gran i divers, la qual cosa es veu fins... Continue Reading →
Cada dia que l'emèrit passa a l'hotel d'Abu Dabi a càrrec del pressupost públic equival a 55 contenidors. L'any que li paguem a l'Elionor a Irlanda són prop de 4.000 contenidors. La monarquia ens costa cada any uns 2,5 milions de contenidors. D'entre molts tuits, ahir llegia aquesta enginyosa comparació arran del debat a les... Continue Reading →
Després de gairebé un any des de l’inici de la pandèmia ha quedat força clar que les propostes liberals i de dretes no donen una sortida digna a la gran majoria de la població. La gestió que se n’ha fet tant des de l’Estat com des de la Generalitat ha sigut pèssima i, en cap... Continue Reading →
Estimat Arcadi, Sents la remor d’estima que t’arriba? Estem tristos que marxis però agraïts per la teva generositat d’última hora, per haver-nos fet arribar que marxaves i haver-nos donat la possibilitat que res quedi no dit. Ets una persona estimada, és ben cert. Deu ser per moltes coses, però jo no puc parar de pensar... Continue Reading →
"Jo cada cop sóc més d'esquerres", sentia l'altre dia en una conversa aliena al mig del carrer. I no m'estranya, d'uns anys ençà cal aquesta ratificació ideològica davant la reculada generalitzada dels principis de l'esquerra. A sobre, l'epidèmia ha tret les vergonyes d'un sistema de govern basat en el campi qui pugui: si et pots... Continue Reading →
