El canvi climàtic ha esdevingut una realitat climàtica, en la que res és el que era i, a més a més, amb una elevada incertesa, el que fa que estiguem en una emergència social. Generar estratègies de mitigació per reduir els gasos d'efecte hivernacle i frenar l'increment de temperatura, requereix molts anys i importants canvis en el nostre... Continue Reading →
Els recursos són i seran finits, així com els diners, la seva derivada, per tant treure d'un lloc per posar-ho en un altre, és interessant, però no sempre just, ni equitatiu...a vegades ni tan sols funcional. Es poden tenir més recursos a l'abast de la gestió, recaptant més i/o gastar menys, generalment el desitjable és una barreja... Continue Reading →
Què pot portar una persona menor d'edat, per tant, un nen, nena o adolescent, a marxar del seu país per qualsevol mitjà possible (sota un camió, en pastera o pagant a màfies)? Intentem empatitzar tan sols un mínim, ficar-nos en la pell d'algú que ho deixa tot i arrisca la vida per cercar un indret... Continue Reading →
És un d’aquells lemes que sempre m’ha agradat. Reflecteix la tossuderia alegre de treballar amb objectius a llarg termini. Les forces transformadores, com vol ser la nostra, hem fet de la paciència i la mirada llarga una virtut. Hi anàvem quan l’independentisme era una proposta no marginal però sí molt marginalitzada. Quan la denúncia de la repressió... Continue Reading →
La CUP ha estat molt temps en l'oposició, d'una manera responsablement funcional. En aquesta situació i període de temps, ha tractat de mantenir controlat tot el que és i se'n deriva del 3%, ha plantejat polítiques socials, normals pels conceptes però noves pel que representen (habitatge, gent gran, igualtat de gènere, no exclusió per les... Continue Reading →
Els rics gasten amb control, per mantenir i/o incrementar patrimoni. I els nou-rics ho fan desmesuradament, per semblar el que encara no són i possiblement mai seran. Els assalariats gasten el que poden, bé per ingrés, bé per crèdit a llarg termini, sempre prioritzant partides i els pobres gasten el que poden, prioritzant a nivells... Continue Reading →
No ens referim a fer danses entorn l’arbre de la vida sinó senzillament a posar aquelles coses que són necessàries pel dia a dia de tots, al centre de les polítiques públiques. Una verdadera transformació no passa només pel canvi de les estructures sinó també en les relacions humanes basades en una ètica justa que... Continue Reading →
És fàcil imaginar com seria una cultura emancipadora en el sentit d’alliberament personal i social, en el sentit d’ajudar a la transformació individual i social. Podem començar amb la via negativa i dir que no és gens emancipador (més aviat el contrari) un tipus de cultura que pensi en les persones en termes d’espectadors passius,... Continue Reading →
La participació ciutadana, en el sí de les administracions públiques, no és una cosa nova. Ja a principis dels 80, molts acadèmics van començar a introduir-la en el món de les polítiques municipals. El punt d'inflexió, però, és quan les NNUU premien els pressupostos participatius de Porto Alegre de 1989. Aquesta iniciativa es centrava en... Continue Reading →
