Què pot portar una persona menor d'edat, per tant, un nen, nena o adolescent, a marxar del seu país per qualsevol mitjà possible (sota un camió, en pastera o pagant a màfies)? Intentem empatitzar tan sols un mínim, ficar-nos en la pell d'algú que ho deixa tot i arrisca la vida per cercar un indret... Continue Reading →
Habitar. Acció per la qual entenem el fet de viure habitualment en un mateix lloc. Acció també i necessàriament, lligada a l’habitatge; vaja, aquelles quatre parets que ens fan de llar. Quatre parets a les que –es comenta i és vox populi– en algun paperet molt important d’aquest Estat s’hi diu que hi tenim dret.... Continue Reading →
Un immoble. Buit, a mig acabar. Sense ús des de fa anys. Una veïna, com tantíssimes d’altres, amb la necessitat d’un sostre per viure. La història recent de Sant Cugat, cuinada durant les darreres dècades amb color blau convergent; l’emergència habitacional o l’exclusió residencial, com li vulgueu dir. Capitalisme en qualsevol cas. Així doncs, hi... Continue Reading →
Recentment hem sabut d’atacs racistes i xenòfobs a diferents centres de menors estrangers no acompanyats (més comunament coneguts com a “MENAs”) en diferents localitats catalanes. Agressions premeditades absolutament intolerables perpetrades per grups de persones –dubtosa categoria amb la que referir-se a aquests miserables– a centres que són l’única esperança de futur per a aquests joves.... Continue Reading →
Disculpeu la insistència amb el tema però penso que s’ho mereix. I és que escoltar segons quines promeses a l’aire per part de l’actual alcaldessa, Carmela Fortuny, en el seu acte de presentació a candidata a l’alcaldia per a les properes eleccions mereixen més d’un comentari i, sobretot, molt de context. Fortuny reivindica l’actual model... Continue Reading →
Model de ciutat són aquelles paraules màgiques que, fins fa no molt, servien per glorificar els suposats èxits en la gestió de la ciutat per part del govern. Eren aquelles tres paraules que generaven una idea de Sant Cugat moderna, dinàmica, verda i tota una sèrie d’adjectius que podrien no voler dir res. A dia d’avui,... Continue Reading →
L’aigua és, com tantes altres coses, un element bàsic per a la vida. No és cap caprici ni se’ns presenta com tants d’altres i prescindibles béns de consum. De la mateixa forma, el gas, la llum –allò que entenem per subministraments bàsics– i, a dia d’avui, tecnologies com internet o la telefonia, també ho són.... Continue Reading →
