Ja fa cinc anys que l’Arcadi Oliveres ens va deixar. El temps corre, més aviat vola. Cinc anys en què han passat moltes coses i en què les seves paraules –fermes defensores de la pau– haguessin tingut un ressò tan important com necessari.
L’Arcadi ens va deixar un any després de la irrupció de la pandèmia. Llavors, tots ens dèiem a tots plegats –cofois i autocomplaents– que allò ens canviaria. Ens havia de canviar. Sí o sí, cap a millor. Una tragèdia mundial com aquella –literalment parlant, sense exageracions– ens havia de fer una societat millor. Vam adonar-nos de la importància de mirar l’un per l’altre. Vam ser conscients que, si volguéssim, podríem reduir dràsticament les emissions de CO₂ fent-li un favor al planeta. Vam descobrir que no calia consumir sense fi tantes coses tan irrellevants. Vam entendre que la societat, més aviat la humanitat, és més forta i cohesionada si apliquem valors com la solidaritat, el suport mutu o la col·laboració.
Cinc anys després tot allò ha quedat en l’eco d’un anhel. Avui dia, en ple 2026, vivim un dels pitjors escenaris a escala mundial. Un context en què l’Arcadi s’hagués fet un fart de dir la seva. No per caprici, sinó per militància. Ell, ferm convençut de la necessitat de lluitar per un món de justícia i pau, hauria alçat la veu com mai en aquest present que ens estan obligant a viure. I ho hauria fet amb l’agudesa i astúcia que el caracteritzava, ja que ningú hagués gosat qualificar de naïf l’Arcadi.
La lluita per la pau és avui més necessària que mai. I cal batallar amb l’orgull dels qui no ens resignem ni volem permetre que unes poques elits malaltes de poder i avarícia facin el que els plagui amb nosaltres ni amb el planeta que habitem. I honorar la memòria de l’Arcadi també demana continuar la seva missió per un món just i d’igualtat. Plantant cara contra tota agressió imperialista, contra qualsevol genocidi i denunciant les aliances militars occidentals que veuen cegament el rearmament com l’única bandera de pau.
I quina falta ens fas, Arcadi! Però sabem que els llegats són compartits i són de tothom. Que la justícia social és una fita col·lectiva, de tots i per a cadascú. I en això estem, i per això seguim. Incansables entusiastes per un futur de pau entre pobles.
Marco Simarro és regidor i portaveu de la CUP Sant Cugat
cupsantcugat.cat 
Deixa un comentari