“Prioritats en despesa” és l’opinió de Robert Savé.

Els rics gasten amb control, per mantenir i/o incrementar patrimoni. I els nou-rics ho fan desmesuradament, per semblar el que encara no són i possiblement mai seran. Els assalariats gasten el que poden, bé per ingrés, bé per crèdit a llarg termini, sempre prioritzant partides i els pobres gasten el que poden, prioritzant a nivells molt bàsics de subsistència.

És a dir, a partir d’un determinat nivell de la societat, que en Espanya és el 90% de la població, ha de controlar la despesa, canviant partides, prioritats i assumint crèdits, que moltes vegades formen part de l’herència (el 10% més ric de la població concentra més de la meitat de la riquesa total, el 53,8%, més que l’altre 90% restant).
Si aquesta és la funcionalitat del 90% de la població, perquè en l’àmbit governamental, no s’aplica aquest model de control de despesa i priorització funcional de la mateixa?
Aquests dies llegim que la UAB està immersa en una important crisi economista, que farà que tanqui l’exercici comptable del 2018 amb un dèficit de 3,2 milions d’euros.

Pot atribuir-se a mala gestió, a megalomania constructiva, a un pla català d’universitats penós, a molts dirigint i pocs fent gairebé res? Podria ser. Tanmateix recordem que aquest mateix mes la UAB és la universitat catalana més ben considerada en diferents classificacions de docència, recerca, gestió, pel que alguns dels supòsits esmentats per aquesta crisi, teòricament cauen pel seu propi pes.

Atribuir-ho, sense caure en el victimisme bipolar entre Catalunya i Espanya? Doncs a una molt dolenta inversió per part de l’estat, el que es vulgui, més en una estructura, que ha de permetre desenvolupament ara i en el futur, basat en el coneixement.

El cert és que Espanya i per derivació Catalunya, són pobres, cal reconèixer-ho i per tant el normal seria prioritzar despeses, partides pressupostàries, fent-lo, d’acord al bé general i el sentit comú…. Doncs no, s’actua i es fa com un nou-ric, o pitjor encara, com un ex rendista, que no vol assumir la seva misèria actual.

No evitar o condonar un dèficit de 3,2 M d’euros en un país que té un pla d’inversió per la modernització de l’exèrcit, valorat en uns 22000 M d’euros (aproximadament el 3% del PIB) és veritablement vergonyós.

Robert Savé és mirasolenc i simpatitzant de la CUP.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Gràcies a Wordpress.com.

Up ↑