Hi ha una determinada manera d’entendre la política municipal que considera que governar consisteix simplement a administrar la cosa existent sense qüestionar-ne mai les bases. Gestionar, sí. Però no transformar. Mantenir l’ordre de les coses, encara que aquest ordre faci créixer la bretxa de desigualtats, expulsi el jovent i la gent gran del territori, degradi progressivament el nostre entorn agrícola i forestal o transformi les nostres vides en una permanent cursa d’obstacles. Així, qualsevol expressió política que vagi més enllà d’aquest relat maniqueu és ràpidament etiquetada, en digestius articles a la premsa local, com a “soroll”, “ideologia” i “radicalitat”. Podem assumir-ho, no patiu.
La CUP a Valldoreix no participa en les institucions per mimetitzar-se en elles, sinó per intentar posar-les al servei d’un determinat projecte polític i de la majoria social. I fer-ho, a més, des d’una contradicció assumida conscientment: la de participar en institucions que, tot sovint, semblen pensades per gestionar límits, no per transformar realitats. No, no és fàcil.
A Valldoreix això encara és més evident. No som un municipi convencional. Som una EMD de prop de 9.000 habitants, amb competències limitades, una relació complicada i dependències administratives constants respecte a Sant Cugat, i amb la incomprensió de la resta d’administracions supramunicipals, que no sempre entenen el valor d’una institució de govern pròpia, enganxada al territori. Governar aquí no consisteix només a tenir idees, sinó a intentar fer-les possibles malgrat totes les limitacions pròpies de la institució.
Aquest propvinent 21 de maig farà un any que vaig ser presentat com a nou vocal de la CUP a Valldoreix, en substitució del meu antecessor i amic Xavier Humet. I si aquest primer any m’ha servit per entendre una cosa amb claredat és fins a quin punt hi ha actors polítics que confonen deliberadament el debat ideològic amb el conflicte permanent, i la política amb l’espectacle, degradant la qualitat del debat i portant-lo a l’àmbit personal. Trumpisme local.
Governar des de la CUP, no és còmode, perquè obliga constantment a buscar equilibris entre la fidelitat als propis principis i la necessitat d’arribar a consensos amplis que permetin avançar. Sovint això implica cedir, negociar i gestionar ritmes. Exactament el contrari de la caricatura que alguns intenten construir.
Des que soc vocal, l’assortit de dretes, dretes extremes i extremes dretes a l’oposició no ha deixat d’intentar forçar les costures del govern, buscant l’enfrontament en el marc de la batalla cultural. I, per dir-ho clar, ens han trobat. No renunciarem a expressar les nostres opinions polítiques ni al nostre model de poble, de territori i de societat. Resulta curiós que aquells que ens acusen de “fer soroll” hagin convertit la política local en una batalla de fireta.
Mentre nosaltres intentem governar des d’un executiu plural i divers, Junts, PP i Vox han optat per una estratègia basada en la confrontació estètica, el titular fàcil i el numeret de ple més propi d’un programa de safareig de tarda que d’un debat institucional seriós.
Malgrat això, continuarem treballant per desencallar projectes històrics, millorar els serveis ciutadans i mediambientals, i introduir criteris socials en les polítiques públiques. Treballarem per protegir la nostra biodiversitat, donar suport a la pagesia local, defensar l’habitatge assequible i establir canals permanents amb la comunitat escolar per resoldre reptes comuns. Volem una Valldoreix més cohesionada, habitable i preparada per als reptes socials i climàtics que haurem d’entomar en els propers anys.
És fàcil parlar de “consens” quan consisteix a no tocar res substancial. El difícil és construir acords per impulsar habitatge públic, protegir el territori o repensar la mobilitat. Aquí apareixen les resistències reals, perquè transformar, encara que sigui des d’una EMD petita, costa molt i incomoda.
Resulta irònic que es critiqui la CUP per “ideològica” des de posicions profundament reaccionàries i conservadores, que entenen la diversitat i la pluralitat com una amenaça. És revelador que parlin de “provocació” per la utilització simbòlica de símbols de solidaritat o per l’expressió de posicions alternatives als seus codis morals.
A Valldoreix, durant dècades, s’ha volgut consolidar un model urbanístic més proper a una urbanització residencial de gent ben pentinada que no pas a la vila que sempre ha volgut ser: una comunitat viva, diversa, cohesionada i conscient de la urgència dels reptes del present. La CUP no entra a governar per ocupar cadires, sinó per aplicar una visió transformadora de l’acció política.
Alguns entenen el consens com la simple absència de conflicte. Nosaltres entenem el legítim conflicte polític com a generador de canvi i com una oportunitat per a nous consensos. Segurament el que realment molesta no és que tinguem idees pròpies, sinó que, des de dins d’una institució de la qual se senten desallotjats, les intentem portar a la pràctica.
En fi. Tal dia farà un any…
Àlex Aguilar és vocal de la CUP de Medi Ambient, Agricultura, Agenda 2030 i Emergència Climàtica de l’EMD de Valldoreix
cupsantcugat.cat 
Deixa un comentari