«De què parlem quan parlem de posar la vida al centre?» és l’opinió de Lourdes Llorente

No ens referim a fer danses entorn l’arbre de la vida sinó senzillament a posar aquelles coses que són necessàries pel dia a dia de tots, al centre de les polítiques públiques.

 Una verdadera transformació no passa només pel canvi de les estructures sinó també en les relacions humanes basades en una ètica justa que promouen la reciprocitat i la solidaritat, a través del reconeixement de l’altre i de la pluralitat de subjectes i gèneres. Davant l’actual tendència neoliberal de retallar les prestacions socials i de privatitzar la gestió dels serveis públics, la CUP veiem amenaçats uns drets socials que només han estat possibles de conquerir després de moltes dècades de lluites populars i, per tant, dirigim la nostra acció municipal a l’ampliació, la millora i difusió de serveis socials,  sanitaris, de promoció ocupacional, així com en la ferma defensa del seu caràcter públic a l’hora d’establir serveis municipals, prioritzar els beneficis socials, la transparència econòmica, visibilitzar els drets dels i les invisibles; la gent gran, les dones, les persones migrades, els treballadors i treballadores, els joves i com viuen la ciutat, pensar en la seva mobilitat, en les seves necessitats, en les seus drets, en els seus somnis i si és possible desenvolupar-los a la ciutat. A la ciutat hi ha feina? Hi ha seguretat, hi ha xarxa de cures, escoles bressol, hospital, residències públiques?Quines consqüències té per a la gent que no en tinguem? Quines diferències fa entre els ciutadans que tenen recursos i els que van justos? Tenim a Sant Cugat ciutadans de primera i de segona? Quan parlem de posar la vida al centre, parlem d’un canvi de prioritats, total, de fer front de forma valenta a la problemàtica de l’habitatge que expulsa als nostres veïns i no en guanyar el concurs de viles florides. Prioritats i en conseqüència, accions. Aquest ha estat un dels nostres objectius i l’hem plasmat no només en mocions sinó en  cadascuna de les decisions que hem pres com a grup municipal. Cada acció que fem, beneficiava a pocs o a la majoria?  Estàvem anant al fons de l’assumpte en qualitat laboral quan secundàvem contractacions o s’estava donant per bo el model d’externalització, sovint acompanyat de precarietat?I amb els pressupostos? En la nostra labor a l’ajuntament, hem volgut fiscalitzar les pràctiques  que prioritzaven la eficència econòmica, per sobre la eficència social, però sobretot hem fet propostes; Creació d’una taula de mobilitat i aplicació del PMU (perquè canviar la mobilitat de Sant Cugat és una urgència que ha de comptar amb tots els actors implicats), també Moció conjunta per a la calendarització de les millores del servei de bus urbà de la Floresta. per l’accés a la cultura als barris amb una Moció per la creació d’una biblioteca a La Floresta, per la flexibilització de les condicions, l’emissió de certificats d’esforç d’integració i de l’informe d’arrelament social per aquelles persones migrades que estiguin en major situació de vulnerabilitat, o per exemple en el feminisme; Moció per la creació de la casa de la dona, Moció  per incorporar noves mesures per garantir la seguretat de les dones a l’espai públic a la nit mitjançant la implantació de la parada a demanda per les usuàries als autobusos públics del municipi,el protocol contra agressions en espais d’oci, o multitud de propostes de formació sexoafectiva en instituts espais d’educació no formal, formació per a treballadors públics;  Moció per  aconseguir Sant Cugat lliure d’agressions masclistes,Moció per desincentivar la feminització de la precarietat i per a la internalització del servei de neteja dels edificis municipals.

O d’altres exemples en la defensa dels dret a l’habitatge; Moció en defensa a les víctimes de l’especulació immobiliària, Moció sobre el preu de l’HPO de lloguer de PROMUSA, Moció per la posada en marxa de polítiques públiques d’habitatge a La Floresta i la recuperació dels terrenys venuts a l’IMPSOL , Moció conjunta en nom del Sindicat de llogaters/es, Moció per a l’actualització del Fons de Patrimoni de Sòl i Habitatge, Moció del grup municipal de la CUP-PC per regular els habitatges d’ús turístic (HUT) a Sant Cugat. Aquests són alguns exemples, però n’hi moltíssims més. I al capdavall , hem pogut contrastar que les prioritats ho són quan les poses al servei de la gent i quan les enforontes a allò que no ho és. La nostra insistència en tarifar socialment, que els qui més tenen més aportin i els que menys ho facin en relació a la seves possibilitats,la nostra tenacitat en ressaltar en cada acció la mirada de la dona,la tossuderia en donar per bones dades que no ens parlen de la precarietat i l’èxode que viu la ciutat, fins que hem aconseguit situar el debat a l’agenda santcugatenca.

I sovint ens hem trobat, que a la resta de grups, especialment al govern, els hi agradaven les nostres propostes, els hi sonaven bé, però a l’hora de la veritat els hi faltava energia per implementar-les, els hi ha faltat valentia per a retallar d’altres llocs, política d’aparador pertot, que calia mantenir l’aparença, ni que fós a costa de 3 desnonaments de lloguer al mes. Aquesta ha estat una de les nostres tasques principals, i són molts els col.lectius i les persones que al llarg d’aquests tres anys, en poden donar fe, i hauran vist com hem fet d’altaveu en ocasions buscat informació o acompanyat quan feia falta. A vegades no massa mediàtic, però amb la convicció intacta del record de per què vam venir a fer política a nivell municipal, defensar el dret a tenir vides dignes.