“L’efecte NIMBY o el classisme racista de tota la vida?” és l’opinió de Marco Simarro

Què pot portar una persona menor d’edat, per tant, un nen, nena o adolescent, a marxar del seu país per qualsevol mitjà possible (sota un camió, en pastera o pagant a màfies)? Intentem empatitzar tan sols un mínim, ficar-nos en la pell d’algú que ho deixa tot i arrisca la vida per cercar un indret al món on poder guanyar-se la vida.

Estem parlant d’un tipus d’immigració forçada per les condicions econòmiques o polítiques de països, generalment, del nostre sud immediat. Països que, al seu torn, estan imbricats en les relacions de poder que la globalització i la geopolítica imposen. Així doncs, són països amb qui hi tenim relacions institucionals, comercials i polítiques; sovint convenients als nostres interessos. Més enllà d’això, tots ells comparteixen una història comuna de colonitzacions, guerres i d’altres ‘requeriments’ del negoci occidental. 

Així doncs, ens trobem que, després d’anys i anys de relacions desiguals, s’intensifiquen les migracions fins al nivell d’empènyer desenes de milers de menors a dur a terme travessies d’allò més perilloses. Què ràpid ens hem oblidat de totes aquelles famílies europees que van fugir en massa cercant un indret millor on viure quan la guerra succeïa aquí! 

Avui dia ens trobem amb allò que l’acrònim anomena MENA: menor estranger no acompanyat. Un acrònim fred i distant que oculta qui hi ha al darrere: nens i nenes. Estem parlant de desenes de milers d’infants i adolescents desemparats cercant la forma de sobreviure i viure com més dignament puguin. I, un cop aquí, succeeix allò que els anglesos anomenen ‘nimby’, un altre acrònim que vol dir ‘not in my back yard’. Ergo, no al costat de casa meva. Sovint, la tendència és la de generalitzar, fer del fet concret el paradigma, la norma. I és així com es construeixen tots els discursos d’odi i racistes vers unes persones que no deixen de ser infants. Es titlla a tots ells de delinqüents i éssers perillosos. Se’ls deshumanitza amb una facilitat esfereïdora. 

Recordeu, estem parlant d’infants o d’adolescents en el millor dels casos. Així es generen moviments de rebuig als centres d’acollida fins al punt d’arribar a atacs físics als joves o als centres que els acullen. D’això se’n diu atac feixista. Doncs bé, al meu parer, això del ‘nimby’ no deixa de ser una actitud classista i racista. Bàsicament perquè s’acostuma a donar amb aquelles capes de la població que són més pobres i que estan més desprotegides. No he vist mai reaccions de tal nivell quan posem la mirada al turisme massiu que destrossa barris i ciutats amb tot de persones, amb qui compartim carnet d’europeus, desfassant-se. Quan es tracta d’això, ja no som tan ‘nimby’, per què serà? 

La solidaritat i la cooperació ha de ser a tots els nivells, hem de ser-ho més, entre nosaltres i entre totes aquelles persones que, per com funciona el món avui en dia, han arribat fins aquí. Tota ajuda sempre és poca i cal que com a societat ens comprometem a generar comunitats més integrades i cohesionades. Amb rebuig i odi l’únic que aconseguim és segregació i enfrontament. Cap societat o comunitat podrà dir-se ser lliure, solidària i cohesionada si no rebutja de forma vehement el racisme i els atacs a la diversitat. Tenim feina a fer!

MARCO SIMARRO és regidor de la CUP-PC de Joventut, Participació i Barris
Aquesta columna s’ha publicat primer a cugatmedia

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Gràcies a Wordpress.com.

Up ↑