Amb aquest article s'enfadarà. I aquesta és una de les seves grandeses. I per això, també, la faig. Perquè ell no farà cap comunicat personal, parlant d'ell, o explicant perquè no es presenta a les properes eleccions. Perquè ho diu el nostre codi ètic i punt. Perquè no expressarà opinions personals més enllà dels llocs... Continue Reading →
Les dretes sempre utilitzen paraules eufemístiques perquè explicar que el seu projecte és el que blinda els privilegis a uns pocs no queda bé nivell electoral, almenys si vols que et votin més d’uns pocs. D’aquesta dèria del dissimular n’han deixat grans hits com 'el seny' o el 'sentit comú' del pujolisme, 'l’ordre' o, a... Continue Reading →
Tenir dues aplicacions d'habitatge al mòbil, mirar-les compulsivament, algun dia hauran de baixar, pensar. Tenir 32 anys,35, 42 anys, viure a casa els pares. Sentir-se frustrada, però qui pot pagar els lloguers. Voler viure amb la parella, però qui té una entrada per un pis, buscar, «ideal parejas», ideal parelles.... de formigues, penses. Quedar amb els amics,... Continue Reading →
Sant Cugat és una ciutat cultural. Per la producció, per les propostes individuals i col·lectives, pel públic i per la diversitat de la demanda. Què és la cultura, ens preguntem sovint els apassionats. En què es plasma, com es manifesta? Com es pot destriar una de l'altra, és més, es pot desestimar algun tipus de... Continue Reading →
Avui fa un mes se'ns presentava als regidors el Baròmetre inclusiu. Desconec la raó per la qual no s'ha fet públic, perquè els resultats són reveladors. D'aquelles intuïcions permanents com certeses, per fi en tenim dades: El 40% del col·lectiu jove no es pot emancipar. Patapam. Devastador; el 42% de la població té dificultats per a pagar l'habitatge. Allò que havia... Continue Reading →
No seré jo qui defensi la classe política en general. Tot i que em sembla un terme bastant inexacte i que de fet fa un flac favor a les classes populars, entenc que és una manera de dir que representa tot un cansament acumulat amb les institucions, la seva llunyania i sobretot, les prioritats que... Continue Reading →
Poema de Miquel Martí i Pol. El poble és un vell tossut, / és una noia que no té promès, / és un petit comerciant en descrèdit, / és un parent amb qui vam renyir fa molt de temps. / ... / El poble és tu i tu i tu / i tot d'altra gent... Continue Reading →
La setmana passada van desnonar uns veïns de Sant Cugat. Ho vam saber de casualitat. La realitat asfixiant de la bombolla immobiliària és volgudament silenciada. I tot i que això és un tema que es mereix una columna i potser vàries, només m'interessa com a símptoma. Les administracions locals s'han quedat soles parant el cop... Continue Reading →
Cartipàs. Algú li diu cartapacio que sona a càstig de Florido Pencil. El cartipàs és la manera com el govern municipal ordena les seves àrees, els assessors o directius i els càrrecs de confiança. A Sant Cugat tenim un cartipàs molt gros, molt car i alarmantment canviant. En tres anys ha patit diverses modificacions, i avui, entre directius i càrrecs de confiança hi ha una quinzena... Continue Reading →
