De les primeres coses que vam decidir quan vam formar govern el passat juliol va ser denominar l'àrea antigament coneguda com a Cicle de Vida com a Drets Socials. Ja sabem que no només els noms fan les coses, però a vegades si les coses les diem malament, acabem desconfigurant el seu sentit essencial. A diferència de... Continue Reading →
És un d’aquells lemes que sempre m’ha agradat. Reflecteix la tossuderia alegre de treballar amb objectius a llarg termini. Les forces transformadores, com vol ser la nostra, hem fet de la paciència i la mirada llarga una virtut. Hi anàvem quan l’independentisme era una proposta no marginal però sí molt marginalitzada. Quan la denúncia de la repressió... Continue Reading →
El dia de la presa de possessió vaig parlar de contradiccions i penso que és sa parlar-ne. Massa sovint en política es dissimula i es fa passar bou per bèstia grossa. Les contradiccions no han de fer por. Perquè la vida, l’acció política n’està plena, no hi ha acció pura i neta . Qui ho... Continue Reading →
"A la huelga cien, a la huelga mil, yo por ellos, madre, y ellos por mí", deia la cançó de Chicho Sánchez Ferlosio de 1963. El passat 8 de març va prendre un sentit encarnat i amb una lletra renovada, es llegia en cartells d'àvies i joves i la sensació que estàvem construint quelcom per totes i... Continue Reading →
La setmana passada vam anar a l'antic Golf de Can Sant Joan. Hi vam anar amb la CUP de Sant Cugat i els companys de l'AUP de Rubí. Va ser una excursió reveladora. Un espai verd immens, amb un estany, amb camins, amb pinedes i grans extensions d'herba. Un paradís enmig d'un polígon on hi... Continue Reading →
Amb aquest article s'enfadarà. I aquesta és una de les seves grandeses. I per això, també, la faig. Perquè ell no farà cap comunicat personal, parlant d'ell, o explicant perquè no es presenta a les properes eleccions. Perquè ho diu el nostre codi ètic i punt. Perquè no expressarà opinions personals més enllà dels llocs... Continue Reading →
Les dretes sempre utilitzen paraules eufemístiques perquè explicar que el seu projecte és el que blinda els privilegis a uns pocs no queda bé nivell electoral, almenys si vols que et votin més d’uns pocs. D’aquesta dèria del dissimular n’han deixat grans hits com 'el seny' o el 'sentit comú' del pujolisme, 'l’ordre' o, a... Continue Reading →
Tenir dues aplicacions d'habitatge al mòbil, mirar-les compulsivament, algun dia hauran de baixar, pensar. Tenir 32 anys,35, 42 anys, viure a casa els pares. Sentir-se frustrada, però qui pot pagar els lloguers. Voler viure amb la parella, però qui té una entrada per un pis, buscar, «ideal parejas», ideal parelles.... de formigues, penses. Quedar amb els amics,... Continue Reading →
Sant Cugat és una ciutat cultural. Per la producció, per les propostes individuals i col·lectives, pel públic i per la diversitat de la demanda. Què és la cultura, ens preguntem sovint els apassionats. En què es plasma, com es manifesta? Com es pot destriar una de l'altra, és més, es pot desestimar algun tipus de... Continue Reading →
Avui fa un mes se'ns presentava als regidors el Baròmetre inclusiu. Desconec la raó per la qual no s'ha fet públic, perquè els resultats són reveladors. D'aquelles intuïcions permanents com certeses, per fi en tenim dades: El 40% del col·lectiu jove no es pot emancipar. Patapam. Devastador; el 42% de la població té dificultats per a pagar l'habitatge. Allò que havia... Continue Reading →
