No crec que la feina de representació política s'hagi de sacralitzar. No cal cobrar les barbaritats que es cobren ni cal caminar dos pams per sobre de terra. No m'entusiasmen ni els tractes protocol·laris ni els animals polítics. Al revés, crec que com més gent s'atreveixi a participar en la tasca apassionant de pensar allò... Continue Reading →
Darrerament a la nostra ciutat hi ha força presència d'una sorprenent publicitat Als lectors observadors, no se'ls haurà escapat que, darrerament a la nostra ciutat hi ha força presència d'una sorprenent publicitat. No per ser d'aquelles campanyes que ho inunden tot, o d'aquelles que busquen crear controvèrsia, ni tan sols amb una musiqueta enganxosa. És una... Continue Reading →
Aquestes setmanes, el tàndem periodístic-penal contra els CDRs ens ha deixat un funest manual de la criminalització per fascicles. Difamar, manipular, apuntar i reprimir. I malgrat això, tinc la sensació que també s'han fet passos importants. El primer, agafar la realitat per les banyes i no deixar-la escapar, malgrat imperis mediàtics, i maquinària periodístic-criminalitzadora especialitzada en manipular, intoxicar i apuntar. El desgast, la mentida,... Continue Reading →
El 8 de març ha demostrat que no es pot construir un món contra l’altra meitat. Les dones han aturat el món i ens han obligat a veure que vivim en un món que se sustenta en desigualtats i a pensar què fer per a revertir-ho. A Sant Cugat també toca parar. La situació de... Continue Reading →
Què ha de tenir un barri per a ser barri? Un quiosc, un bar, una botiga? Una biblioteca? Una escola, sens dubte. Les escoles, són l'epicentre de la vida d'un barri. És on es creen xarxes intergeneracionals de coneixences que romandran durant anys entre el veïnat. Les escoles serveixen d'equipament principal, són la referència i... Continue Reading →
Demostrem que no es pot fer un món en contra nostra i per això, el pararem El feminisme està una mica de moda. Se'n parla al carrer, als mitjans de comunicació, es multipliquen aquí i allà veus que assenyalen discriminacions, es generen noves representacions de models femenins diversos i empoderadors. Hi ha unes determinades persones que pensen que el feminisme està bé,... Continue Reading →
Per mi no hi ha excusa moral per a pertànyer a un partit demostradament corrupte Els polítics roben. Mai els enxampen i quan els enxampen mai passa res. Aquests saber de la cultura popular sintetitza el que és i ha estat el cercle tancat del poder, corrupció i impunitat. Fins i tot davant l’evidència evident, que l’antiga CDC ara PDCAT s’han... Continue Reading →
Fa un parell de dies vaig llegir, astorada, com Mercè Conesa plantejava la possibilitat de querellar-se contra la seva Convergència natal. El motiu, la sentència del 'cas Palau' i la conclusió del jutge. El PAV3, de forma provada, va servir per a pagar una suculenta comissió de 167.000 euros a Millet i a Convergència. En... Continue Reading →
ENS HI JUGUEM MOLT, NO NOMÉS A CATALUNYA I NO NOMÉS EL DRET D’AUTODETERMINACIÓ; SI PERDEM, EL RETROCÉS SERÀ BRUTAL. PERÒ NO PERDREM. Com encareu aquestes eleccions del 21D? Doncs contra el que molts volen fer creure, amb una excepcionalitat transversal i completa, on s’hi suma la suspensió de drets fonamentals que fa mesos que... Continue Reading →
