Fa unes uns mesos coneixíem la decisió del Departament de Salut de tancar tots els ambulatoris de Catalunya per motius de reorganització, descans i preparació per un presumible rebrot passat l’estiu. Malgrat que els arguments en si, i a cop calent, són ben comprensibles, és cert que no podem deixar de pensar en quin tipus de servei es treu.
Moltes persones dels barris afectats de Les Planes i La Floresta, sovint viuen ja allunyades, algunes són grans i els ambulatoris són uns serveis essencials de seguiment. No comparteixo que l’atenció telefònica pugui substituir en absolut la presencial, al revés, hi ha moltes coses que els doctors veuen amb un cop d’ull que de forma telefònica és impossible detectar.
Coses de pandèmia, veiem dia a dia que per culpa d’empreses que no compleixen els mínims, sorgeixen rebrots arreu i es deixa de banda, en uns moments tan fràgils on gent amb patologies fa mesos que aguanta, un cop més a la intempèrie. Ajornar visites, perdre els professionals de referència i per tant el seguiment, ajornar proves, tindran una conseqüència en la salut general d’aquests veïns.
No sé si podem amb més paradoxes. Al nostre sistema de salut se li han d’agrair moltes coses i aquesta reflexió no va d’estrènyer la màquina, sinó al contrari, de preguntar-nos com hem deixat que durant anys es retallés, no es fessin contractacions, es mimés a la privada deixant-lo caure.
Cal reforçar el sistema, escoltar els professionals, injectar finançament. Cal posar exactament al centre de les polítiques públiques el que s’ha demostrat que és més important: la salut.
NÚRIA GIBERT és la portaveu de la CUP Sant Cugat i Tinent d’Alcaldia de Drets Socials i Igualtat.
Aquesta columna apareix primer a TOTSantCugat.cat
GOVERNA'T 
Deixa un comentari