“Gràcies, Arcadi” és la carta de comiat de Núria Gibert

Estimat Arcadi,

Sents la remor d’estima que t’arriba?

Estem tristos que marxis però agraïts per la teva generositat d’última hora, per haver-nos fet arribar que marxaves i haver-nos donat la possibilitat que res quedi no dit.

Ets una persona estimada, és ben cert.

Deu ser per moltes coses, però jo no puc parar de pensar en què ho fa que t’apreciï tanta gent i tant diferent.

Crec que hi ha una cosa, per sobre de les altres, de la intel·ligència i la oportunitat, que fa indiscutible la teva aportació en aquest nostre racó de món: la força moral.

La força moral no es guanya amb un dia ni amb una any, no defugir la responsabilitat de posar en pràctica allò que es pensa és pràctica constant i a vegades pesada, la perseverança en aquest gota a gota i l’exemplaritat com a base d’una esperança en que sí que hi ha un altre món possible, que només cal organitzar-lo. La força moral dels qui expliquen com n’és d’obscur el món i com n’és d’important mantenir optimisme i força per a canviar-lo. No és una postura còmoda ni fàcil. És una militància de la vida que has mantingut durant dècades, una vida dedicada a la vida.

I una disciplina en aquest embat, admirable;  dir que sí des de la signatura de la causa més petita, a donar la cara en tots els moments justos, fins a dir que sí sempre i sempre, a xerrades, debats, fòrums, vídeos, a tot arreu. Mai un no. Mai mandra.  Un valor segur de compromís.

I que quan deies que no, també dir-ho amb tanta congruència i respecte que era com si haguessis dit que sí.

Fa no massa et vaig veure, xino xano, jo tornava del CAP amb el meu nen. Vaig pensar (ai, apriorismes) que potser no em coneixeries, que veies a moltíssima gent, que eres gran. Res. Em vas preguntar de seguida pel nen i per com anava a l’ajuntament. Vaig sentir una fiblada de petitesa. L’Arcadi segueix l’acció de govern, vaig pensar. N’estarem a l’alçada? Vas ser afable, proper com sempre i cadascuna de les vegades en què hem coincidit. Un valor segur d’humanitat.

Estic convençuda que amb tu han començat lluites que van entrar per les orelles dels qui t’escolaven en una xerrada o conferència, i que avui encara duren i que duraran en el fer de les persones qui t’han conegut. Molestaves a molts, especialment del poder, per com de cartesià i nítid era el teu discurs per la justícia social i la pau, i per la claredat dels noms i cognoms dels responsables de deteriorar-les. Penso que aquesta llavor és ben viva i és just donar-te’n les gràcies. Gràcies Arcadi per haver fet tant per aquest nou món que ha de néixer. Hi seguirem sent per a estar-ne a l’alçada.

Quins temps tan estranys i difícils que ens toquen per acomiadar-nos, estimat Arcadi. Suposo que tots ho serien i ho són en la seva mesura, però no poder abraçar-se, no poder reforçar aquell vincle senzill indestructible que tenim les persones que avantposem les persones a la resta de coses,  és un impediment cruel.

Vés amb pau Arcadi, nosaltres seguirem obstinats amb la justícia.

NÚRIA GIBERT és portaveu de la CUP-PC i tinenta d’alcaldia de Drets Socials, Igualtat, Ciutadania, Salut i Infància