Entrevista a Oriol Sánchez, nou regidor de la CUP-PC

Per a la gent que no et conegui, ens pots explicar qui és l’Oriol Sánchez?

En primer terme em definiria com a militant. Milito des de fa gairebé 20 anys, que és més temps del que he estat sense militar, i això al final ha definit el que soc. Tant a nivell de com es prenen les decisions, de com s’afronten els compromisos col·lectius, i és el que m’ha format també una mica el caràcter i el meu tarannà. Després també soc pare de tres criatures, això no es pot obviar, i òbviament n’estic molt content. I per últim, també soc sociòleg i analista de dades, i les dades les entenc com una manera d’aprofundir en com funciona la societat, com ens relacionem entre nosaltres i, en aquest cas, també l’aplicació política d’aquestes dades per intentar, a partir d’elles, transformar la realitat cap a una situació millor.

I entrant en matèria política, quina ha estat la teva trajectòria?

Vaig començar a Vilanova i la Geltrú, que és d’on soc jo i on vaig néixer, i allà vaig estar militant a diversos ateneus, organitzacions polítiques i a l’assemblea de joves d’allà. Més endavant vaig passar a militar en clau més nacional, de Països Catalans, com la Coordinadora d’Assemblees de Joves de l’Esquerra Independentista on, a part d’estar militant de base en assemblees, vaig ser portaveu nacional. Després també he estat militant d’altres organitzacions polítiques com ara Endavant, sobretot a Vilanova i quan vaig arribar a Sant Cugat, i des del 2013 a la CUP. També a altres llocs de Sant Cugat i d’un àmbit més social com l’Assemblea pels Drets Socials,  la FMA i el Quinto en algunes edicions i després també a Cal Temerari. Sobretot al principi i a l’hora de la gestació de l’espai.

Et vas incorporar a l’últim ple municipal com a regidor per la CUP. Com ho vas viure?

No negaré que amb certs nervis. Al final, com et deia també per la consciència militant, un espai com aquest s’ha d’agafar amb molta responsabilitat i amb molt de sentit de saber que s’està representant a un gruix de gent molt important que ens va votar. Concretament a la CUP, però també a tota la ciutat, perquè estàs a govern i amb una responsabilitat que no és només individual sinó col·lectiva. Amb molta intensitat, però també amb molta il·lusió, perquè és un repte important i que no s’acabarà mai en realitat, però que per mi comença dilluns passat.

Un ple on vas entrar en substitució de Núria Gibert. Com s’ha produït aquest procés, i perquè en aquest moment?

Aquest procés al final no és estrany dins de la CUP perquè entenem, com he comentat abans, la participació política d’una forma col·legiada i col·lectiva. Aleshores, com més gent puguem estar participant dels diferents òrgans i formant-nos en el funcionament de l’Ajuntament i del municipi, més acabem aportant a dins de la mateixa CUP, perquè nosaltres no estem de per vida a la institució. No és una carrera, però sí que fem carrera dins de l’assemblea. Estem molt de temps a l’assemblea i per tant, tots els coneixements que adquirim fora o en altres àmbits també els acabem portant allà, cosa que ens permetrà també, conforme més gent vagi coneixent la institució, tenir o poder fer aportacions amb molt més coneixement de causa. També es va fer aquest procés entenent el moment en què estàvem: molta part del nostre programa polític, i del que vam pactar, s’ha estat complint a les àrees on hem pogut governar nosaltres. I el traspàs s’ha fet amb temps perquè precisament no suposi un greuge als espais on jo ara hi entro mentre m’hagi de posar al dia. Jo m’he pogut posar al dia abans, perquè ho hem fet amb temps i de forma planificada i per tant, esperem que el “delay” o la interrupció sigui el menor possible.

T’incorpores el tercer any d’un mandat en què la CUP ha entrat al govern de la ciutat per primer cop. Com valores la feina que s’ha fet fins ara?

La veritat és que molt positivament. Potser molta de la feina no s’aprecia a simple vista, però en els llocs on hem tingut responsabilitats directes s’ha augmentat el pressupost de drets socials. S’ha passat d’una visió de que els drets socials eren uns serveis que tenia un nucli determinat de gent que alguns diuen “els pobrets” o els “més desafavorits” pel sistema, i nosaltres hem volgut posar en valor que són drets, i que els drets són per a tothom, que en un moment determinat de la vida pot necessitar tant una persona com una altra. I més en aquests contextos en què anem empalmant una crisi rere una altra.

S’ha augmentat el pressupost de Serveis Socials, de fet gairebé s’ha doblat. A transparència s’han creat noves eines per millorar la difusió i l’accessibilitat de la informació. També municipalitzant tot allò que considerem que és factible i que és possible. No tot el que ens agradaria, però sí que avancen en aquesta direcció, i després a Joventut i Participació dotant d’entitat aquestes àrees que han estat molt menystingudes durant tot aquest temps, tant de recursos com de perspectiva i visió política.

Com ha marcat la diferència el fet que la CUP formi part d’aquest govern?

Crec que la va començar a marcar en el moment en què vam seure a una taula i vam dir: “nosaltres no volem llocs, no volem cadires, volem programa polític. I volem fer un pacte de govern que especifiqui les línies mestres que s’han d’abordar en el proper mandat.” I així ho vam fer des del primer moment, i si no era amb unes determinades condicions, no hi seríem. Ho vam aconseguir, vam negociar, després la pandèmia va passar pel mig, però en realitat nosaltres sempre hem intentat aportar la nostra lògica d’augment i consolidació de drets a tots els àmbits on hem pogut, i de donar veu i sortida a tota aquella gent que en altres governs no s’ha considerat important o prioritària.

Has assumit els àmbits de Joventut i Participació. Quins són els principals projectes d’aquestes àrees durant l’any que queda?

Com a prèvia vull dir que el Marco ha estat fent una feina molt bona en aquests dos àmbits. Per exemple, a Joventut, un 80% del Pla Local ja està complert. I a Participació el que s’està fent és seguir amb la redimensionalització  i acotant els pressupostos participatius als barris. Això també és molt important i fa que la gent se senti molt més propers els projectes i veu que els projectes que discuteix, decideix i vota acaben implementant-se al barri on viu. Això, per començar, és un canvi molt important. Es deixa d’invertir en grans projectes de ciutat o en grans equipaments que a vegades estaven sobredimensionats per a la ciutat i ,en canvi, es redimensiona i es creen millors condicions per viure als barris.

També s’ha apostat o s’apostarà encara més per la participació. A la tardor es farà la primera assemblea ciutadana, de la mà del Consell de Ciutat, que serà un òrgan on tota la ciutadania podrà venir a discutir,  debatre i participar sobre temes transversals de ciutat. I en aquest, ja s’abordarà els usos de Torre Negra i del model de ciutat, dos àmbits que s’han estat treballant prèviament al Consell de Ciutat i, per tant, que tindran una plasmació en el debat ciutadà molt rellevant.

I després a Joventut, el que es tracta és de continuar dignificant el col·lectiu de joves, acompanyant-los en el seu procés de presa de decisions, ja sigui des del Consell de Joves de 13 a 17 anys o sigui des de la participació en altres espais. Ara bé, hi ha coses que encara s’han de continuar treballant i realment hi ha molts projectes que també s’estan començant a engegar i que durant el que queda de mandat veuran la llum, i que són interessants.

I ja per acabar, quins són els principals reptes que té la ciutat avui dia?

Per començar, la ciutat continua tenint el mateix repte de quan ens vam presentar a les anteriors eleccions, que és no expulsar per qüestions econòmiques o de classe a la gent que hi viu. És una dinàmica que costa de canviar, perquè són molts anys construint un mateix model de ciutat, però en aquest mandat s’han començat a ficar les deixi de ser així. També és important, i no només per a la ciutat, la qüestió de les crisis energètiques i la crisi climàtica. Com a ciutat s’han fent passos però s’ha de continuar treballant amb la cura de l’entorn i la integració de la ciutat dins d’aquest. I per últim, crec que s’ha de continuar potenciant l’associacionisme i el sentiment de pertinença a la ciutat. Però no a la ciutat com una marca o model, sinó a la vida dins de la ciutat. Des de Participació i Barris es va en aquesta direcció, que és l’encertada. Al final moltes de les sensacions que té la gent, tant de solitud com d’inseguretat, són prèvies a un aïllament social que una ciutat dormitori com s’havia planificat fins ara potencia. Nosaltres treballem o apostem per tenir espais de trobada, de relació entre veïnatge i barri, i en aquesta línia, també és un dels reptes que ha de continuar treballant la ciutat.