És ben sabut que des de l’any 2008 vivim en un estat de crisi permanent. Aquella crisi que va començar amb l’esclat de la bombolla immobiliària diuen que va durar fins el 2013. A partir de llavors certs indicadors macroeconòmics van començar a millorar i es va donar per tancada. No obstant, els seus efectes han perdurat. D’aquella crisi se’n va sortir amb un alt cost social, l’assumpció del deute dels bancs amb diners públics, retallades en serveis públics, la més sonada en sanitat, o l’augment dels contractes temporals i a jornada parcial enfront de l’estabilitat laboral. La recepta per la sortida de la crisi econòmica va ser la socialització de les pèrdues.
Així doncs, pel conjunt de la població la sortida de la crisi va suposar un empitjorament de les condicions de vida, una retallada en drets socials i de retruc civils i polítics. Una crisi que, malgrat algunes dades, no es va superar, es va normalitzar.
Actualment vivim en diverses crisis, l’econòmica, sí, però també l’energètica, l’habitacional, la sanitària, l’alimentària o la climàtica. La sortida a aquestes crisis no pot ser la socialització de pèrdues, no pot ser la contínua rebaixa en les condicions de vida de la gent, que de retruc consolida i normalitza aquestes crisis. L’única sortida possible i duradora a les crisis és l’ampliació i consolidació de drets.
Una ampliació de drets en tants àmbits com en els que es plantegin les crisis, les actuals i les que puguin venir. Des de la CUP Sant Cugat som conscients de les limitacions del municipi però també d’on centrem i hem de centrar els nostres esforços, en la garantia de drets. També som conscients que això implica remar en contra el corrent actual, les pressions dels interessos econòmics e inclús la mentalitat predominant dels partits polítics. No obstant estem convençuts que la solució a les crisis passa pels drets i com més força tinguem, més els podrem ampliar.
ORIOL SÁNCHEZ és regidor (CUP-PC) de Joventut i Participació
GOVERNA'T 
Deixa un comentari