El regidor d’Urbanisme de Sant Cugat, Àngel Pedrós, considera que el projecte del grup Bon Preu de posar un nou supermercat, en un edifici amb comerç, oficines i una benzinera al final de l’avinguda Cerdanyola, “fa ciutat”. I en alguns mitjans locals es parla d’una «nova centralitat comercial».
La infraestructura se situarà on abans hi havia el projecte comunitari de l’Horta Alliberada, que va ser desallotjat per estar en uns terrenys propietat d’ImmoCaixa.
Tot plegat em suscita dues preguntes: què entenem per «fer ciutat»? I què entenem per «centralitat comercial»?
La ciutat no la fan les infraestructures, la fem les persones quan ens relacionem, interactuem, ens cuidem, creem i emprenem projectes que reverteixen en una millora de la vida de les persones (em fa especialment il·lusió fer servir el terme «emprenedoria» per referir-nos a projectes de l’economia social i solidària, per allò que el sistema no monopolitzi l’ús de certs termes). En definitiva, fem ciutat quan creem comunitat. I les infraestructures i els projectes privats han d’estar al servei d’aquesta comunitat.
En aquest sentit, un supermercat com Bon Preu presta un servei abastint d’aliments la ciutadania, però no deixa de ser un model de negoci que jo no qualificaria com d’aquells que «fan comunitat», per molt que recentment vaig poder escoltar una persona de la patronal de la indústria alimentària dir que els supermercats eren «espais de relació social». Ja ho poden anar dient, que totes sabem que no és així.
I si, a sobre, s’estableixen en un espai on abans existia un projecte, aquest sí, veritablement comunitari, com l’Horta Alliberada, el megaprojecte de Bon Preu aguanta molt malament la comparació. Un projecte com l’horta, on les persones es trobaven, treballaven plegades, compartien moments de relació… i, més important encara, decidien sobre la seva alimentació juntes, cuidaven l’entorn i afavorien que persones en situació de vulnerabilitat es poguessin abastir amb aliments saludables i sostenibles, d’una qualitat a la qual mai haurien tingut accés a través d’un supermercat.
Mentrestant, en un supermercat ens emmascaren la llibertat de triar darrere d’un aparent munt de marques que, en realitat, estan lligades totes a només deu grans empreses que controlen el comerç d’aliments a escala global, escanyant la nostra pagesia. Ens fan un munt d’«ofertes» quan ens tenen captius amb uns preus que han pujat un 39% en només quatre anys. A més d’oferir a baix preu aliments ultraprocessats que tenen un impacte molt negatiu en la nostra salut i estan presentats sota un munt de plàstics que destrueixen el nostre entorn. I on, bàsicament, et relaciones amb unes prestatgeries i unes etiquetes, i al final, quan vas a pagar, amb un caixer o una caixera que, en la majoria dels casos, cobra uns salaris de misèria.
I ens diuen que un projecte com Bon Preu «fa ciutat?» mentre desallotgen un projecte comunitari com l’horta? I què li diran, al comerç local, a favor del qual diuen fer tantes campanyes?
Però parlem-ne, del concepte de «nova centralitat comercial»… El comerç local sí que és un espai de relació social, on et trobes les veïnes, coneixes la botiguera, que també és veïna, t’aconsellen, pots preguntar i s’esforcen per oferir-te productes de qualitat. I on, per cert, la riquesa es queda al barri.
Perquè l’argument que els megaprojectes com el de Bon Preu són bons perquè generen llocs de treball ja no cola… Treball precari i uns beneficis comercials que s’evaporen cap a unes poques butxaques. I que consti que parlem de Bon Preu i sabem que podríem trobar cadenes pitjors en aquest sentit…
Però, vaja, parlar de «nova centralitat comercial»… La centralitat comercial la té el nostre comerç local i tots aquells comerços que busquen prestar un servei a la gent del poble i guanyar-se dignament la vida sense especular. I la centralitat l’han de tenir les persones, que haurien de poder accedir a aliments saludables, sostenibles i suficients, que no ens contaminin ni a nosaltres ni al planeta. Perquè especular amb els aliments (igual que especular amb l’habitatge) és especular amb la vida.
Lidón Martrat és militant de la CUP Sant Cugat
cupsantcugat.cat 
Deixa un comentari