Amb el record dels darrers esdeveniments litúrgics, polítics, turístics, associats a la visita de Lleó XIV a Espanya, i a Catalunya, m’ha vingut al cap la frase “tot flueix, res es manté”, que s’atribueix al filòsof grec Heràclit, i que indica que estem en un univers en continu canvi, i res serà el mateix ni espai, ni temps i, per tant, en sensibilitat davant de fets i circumstàncies.
M’ha vingut al cap, perquè en aquesta visita protocol·lària politico-religiosa de promoció turística, que ja ha passat, manté records i fets per mi destacables, pel que van ser, però molt especialment pel que representen, i poden donar com a resultat en la nostra societat.
Vagi per endavant, que no soc creient per genètica, formació i convicció, en un país aconfessional (article 16 de la Constitució).
Tracto de ser el màxim respectuós amb les creences dels altres i amb les seves estructures terrenals, tot i ser amplament conegudes la seva corrupció, autoritarisme, incultura, vici i proximitat malaltissa amb el poder…
Però ja en tinc prou de la visita del papa i les circumstàncies i actuacions que la van envoltar.
Les imatges eren de submissió d’un estat vers un altre, d’unes idees i formes democràtiques respecte d’unes absolutament autoritàries i classistes.
Sempre s’ha de tenir i mostrar respecte vers els altres, però des de la igualtat, i en aquesta, sempre mostrant la pròpia identitat, la que sigui.
No és lògic, millor no és assenyat en ple segle XXI, la no presència de dones reals, actives (més enllà de la presidenta del Parlament espanyol) en les reunions, així com la participació de cors de veus blanques en les celebracions, ni els protocols reial i el militar associat…, en els actes.
Porta a reflexió la retransmissió en directe durant interminables jornades de la visita esmentada, al llarg de la qual persones amb tot el seu dret explicaven les meravelles de la religió catòlica i els seus representants, sense tenir en compte els ens retransmissors, que són entitats públiques i que, per tant, d’acord amb la Constitució, és lògic que donin veu i imatge al 49% de la població autodefinida com a catòlica, però no ho és, que oblidin, si no menystinguin, la resta.
Quin balanç es fa de l’esdeveniment, més enllà de les xifres econòmiques associades al turisme, per cert, amb un alt nivell de carrincloneria i molt tronat?
Què ha portat a la nostra societat, volgudament plural, la presència activa i les paraules de Lleó XIV?
Qui ha pagat la festa? Sí, ja sé que és una pregunta retòrica, però en base a què, quan es va discutir parlamentàriament, perquè sempre hi assisteixen les i els mateixos?
Cert que tot flueix, que res és igual al que era en temps de la visita papal, però hi ha un fet, subjectiu, és ben cert, que s’anomena memòria, i que genera preguntes, dubtes, reflexions… que no tenen valoració, ni resposta per part de qui hauria de fer-ho, els representants polítics d’un país aconfessional i democràtic, que fa valdre la llibertat i igualtat entre persones…, un país que em permet tenir dret, als meus drets i les opinions i accions que se’n deriven dins el marc legal.
Cada cop tinc més clar, que em cal ser anticlerical.
cupsantcugat.cat 
Deixa un comentari