Hi ha moltes maneres de mesurar una Festa Major. Es poden comptar actes, concerts, pressupostos, escenaris o persones. Però hi ha una cosa més difícil de posar en una estadística i que, al meu entendre, explica millor el que està passant aquests darrers anys amb la Festa Major de Valldoreix: cada vegada hi ha més gent que se la sent seva. I això no és pas cap miracle ni una casualitat.
El fenomen es fa realitat quan algú dedica una tarda a preparar una activitat, quan una entitat munta una parada, quan s’encenen les brases per fer la sardinada, quan les colles es planten davant d’una paella disposades a passar una bona estona, compartint espai públic i celebració gastronòmica amb bon humor i naturalitat.
Passa amb els gegants al carrer, amb la jornada castellera, amb les actuacions musicals i amb tota mena d’activitats lúdiques, culturals i tallers i activitats familiars. Passa, sobretot, quan deixem de ser espectadors i ens posem de costat els uns amb els altres per a col·laborar i fer que passin coses. “los catalanes hacen cosas”.
Una festa popular no la fa un programa de Festa Major i un escenari. No la fa un cartell dissenyat per una agència de comunicació. I, definitivament, no la fan els consistoris des d’un despatx, ni les diferents representacions polítiques assistint als actes programats. Les Festes Majors ho són, arreu, justament per la participació de l’únic agent que n’és imprescindible, la gent. El teixit social i associatiu és, al capdavall, l’indicador real del seu èxit.
La gent de Veïns i Veïnes Progressistes davant les brases de la sardinada. La del Casal de la Gent Gran amb el concurs de paelles. La gent d’Acció Cultural de Valldoreix, ACVDX, entestada a generar cultura des de baix. Els Gegants de Valldoreix. Els Gausacs aixecant castells. L’ADF. Les entitats culturals, esportives i veïnals. La gent vinculada a la pagesia i al mosaic agroforestal que l’any passat va protagonitzar el pregó. I, en general, totes aquelles associacions veïnals, col·lectius locals, colles i grups d’amics que les farceixen de vida i de sentit. Aquest any, especialment, la gent de la Colònia Montserrat, que celebra cent anys i que tan bé representen el tarannà veïnal al qual aspirem com as poble.
Al darrere de tot plegat hi ha una cosa que no surt als cartells. Moltes hores. Hores de reunions i de whatsapps. De qui porta les taules, de si faltaran cadires o de a quina hora hem quedat finalment? Gent que treballa sense esperar gaire més a canvi més que unes cerveses amb bona companyia i l’escalfor de la feina feta en comunitat. Any rere any i sant tornem-hi. Això és fer poble.
Alguna cosa ha anat canviant a Valldoreix. El canvi és més interessant i més rellevant del que pot semblar. Cada vegada costa més saber on acaba la Festa Major que organitza l’EMD i on comença la que organitza Valldoreix. És una molt bona notícia.
Des de l’inici d’aquest mandat, des del govern de l’EMD en general i des de les àrees de Cultura i Participació en particular, s’ha treballat decididament per canviar de paradigma i empènyer en la direcció d’obrir l’activitat institucional a la participació ciutadana. Obrir la festa a tothom, facilitar que passin coses i entendre que l’administració no necessita sortir a totes les fotografies. De vegades, la millor administració és la que posa les taules i després es fa a un costat, complint una funció més estructural que protagonista.
Cal entendre, doncs, que el carrer és de tothom. Que la Festa Major no és un espai asèptic on durant quatre dies deixem les nostres idees guardades a casa. Podem ballar, menjar sardines, fer castells i, alhora, explicar què pensem del món amb una samarreta, una pancarta o una bandera.
Fa uns mesos, una bandera palestina penjada a la porta del meu despatx a l’EMD va provocar una polèmica considerable. Fins i tot vam acabar discutint en un ple sobre neutralitat institucional.
No penso reproduir aquí aquella discussió. Aquells que seguiu l’actualitat política de Valldoreix us en vau fer un fart de sentir animalades. Però no voldria deixar d’afirmar amb vehemència i convicció. Que la solidaritat, la reivindicació i la lliure expressió formen part d’una societat sana i vital. També durant la Festa Major.
Toca recordar també un altre col·lectiu que acostuma a sortir poc a les fotografies i que és del tot imprescindible perquè tot plegat funcioni. Els diferents serveis tècnics implicats, la resta de treballadors i, molt especialment, la brigada de l’EMD i els nostres agents cívics. Els que quan arriben els participants de qualsevol activitat, ja hi eren. I els que encara hi són quan tothom plega veles i cal recollir la paradeta. Els que carreguen tanques, escenaris, taules i cadires. Sense ells tampoc hi ha Festa Major.
Aquests dies tornarem a tenir sardines, paelles, gegants, castells, música, cultura, esport i al jovent i les criatures corrent per tot arreu. Hi haurà qui ballarà, qui farà pinya, qui reivindicarà o mostrarà la seva solidaritat, lluint, potser, una samarreta o fent onejar una ensenya en solidaritat amb alguna causa oblidada. Allò tan català del seny, i la rauxa…
Hi haurà també, segur, qualcuns mestretites que remugaran per això d’aquí o per allò de més enllà i que diran que les festes ja no són com eren abans, que no els han agradat, i que hi havia massa gent i que quina tabarra haver-los d’aguantar. I Tant de bo i afortunadament.
Perquè això voldrà dir que efectivament, Valldoreix és al carrer. Que compartim lluites i alegries i que, fins i tot enmig de la festa, hi ha espai per expressar la solidaritat i germanor amb aquelles causes que fan vibrar la gent del carrer. Fer comunitat ha de ser també, trobar-nos al carrer amb tot allò que som, pensem i defensem.
Que sonin les gralles, que cremin les brases i ballin els gegants. Compartim taules i viandes i celebrem amb la copa alçada, la diversitat d’una vila que no es resigna a ser domesticada per l’opinió d’aquells que mai s’embruten les mans. Perquè res no podran contra un poble alegre i combatiu. Ens trobem a les places i als carrers.
Bona Festa Major a tothom. Salut, festa i carrer!
Àlex Aguilar és vocal de la CUP de Medi Ambient, Agricultura, Educació i Emergència Climàtica de l’EMD de Valldoreix
cupsantcugat.cat 
Deixa un comentari