El temps passa a molta velocitat, molta més de la que desitjaríem, i en aquest es dilueixen moltes coses, que ens varen dir o vàrem pensar que eren importants en el seu moment.
Ara amb perspectiva possiblement no ho són tant, com és el cas de l’eclipsi, en el meu cas segur que és així.
Vaig estar amb qui volia, on calia… veient i sentint sense esperar res, …, simplement gaudint amb altres, com per sort he pogut fer al llarg de la vida que he tingut i tinc la sort de viure, he vist i sentit coses úniques (la primera cara dels meus fills i nets, la primera carícia mirant-nos amb la meva parella, la darrera cara dels meus pares, la respiració d’una balena mullant-me, el primer trencalòs…), sense bovades explicatives, ni pensaments pseudointel·lectuals per tractar d’omplir buidors.
Això sí, em va sorprendre del que algunes persones deien que sabien del fenomen astronòmic, fet que em va deixar bocabadat i esmaperdut, i perquè no, una mica fins els… de tanta precisió per veure un fenomen de segons.
Possiblement, la meva reacció és atribuïble a la meva escassa sensibilitat, tanmateix, em refermo en que ”No tinc gens d’interès a veure’l…
Des de fa dies ho penso i exterioritzo en el meu cercle més proper, però avui 8 d’agost del 2026, ho envio en format d’opinió per així mostrar, sense estridència de cap mena, que no tothom pensa i sent igual…, i que fins i tot, potser calguin algunes reflexions respecte del que passarà el dia 12 d’agost, en què es produirà un eclipsi de sol total, visible en part de Catalunya i de la península Ibèrica.
S’escolten crides per anar a veure’l i en paral·lel es generen restriccions pels llocs on serà més fàcilment observable.
Es fan tota mena d’anuncis de com veure’l, filmar-lo acompanyats d’explicacions del tipus d’ulleres o de filtre que cal emprar en la seva visualització, ja que la mateixa representa importants riscos per a la salut ocular, visual.
Es preveuen en la península Ibèrica uns deu milions de desplaçaments amb motiu de l’eclipsi solar total del pròxim 12 d’agost del 2026. A més, es calcula l’arribada d’un mig milió de turistes addicionals, entre nacionals i estrangers al llarg d’aquesta setmana d’estiu.
És una xifra impressionant, ja que per exemple, en el conflicte Palestina Israel, s’estima que hi ha prop de dos milions de palestins desplaçats forçadament dins dels Territoris Palestins ocupats, concentrant-se la immensa majoria a la Franja de Gaza. És dir cinc vegades menys, qualificant-se, com un dels majors moviments de persones dels darrers anys, sens dubte atribuïble a un genocidi desenvolupat, i que encara es desenvolupa vers el poble palestí.
Aquesta mobilitat de deu milions de persones a Espanya pel pròxim fenomen astronòmic generarà aproximadament entre unes tres-centes cinquanta i cinc-centes mil tones de CO₂ equivalent, depenent de si es viatja de manera compartida en cotxe privat o s’utilitza una combinació amb transport públic. Aquesta estimació es calcula assumint un desplaçament mitjà d’anada i tornada de cent quilòmetres per persona.
Les quals també s’incrementaran per la mobilitat associada al transport de mercaderies, i a la conservació d’aliments en els llocs receptors dels observadors i observadores, i per tant la petjada de carboni augmentarà per sobre de les xifres abans esmentades.
D’igual manera, el nostre sistema socioeconòmic requereix una mitjana d’entre mil cinc-cents i cinc mil litres d’aigua al dia per persona si es comptabilitza la petjada hídrica global. Tot i que directament a les llars només s’utilitzen uns cent disset litres, la major part de l’aigua es destina de forma indirecta a la producció d’aliments, béns industrials i energia que consumim diàriament, i per això aquesta mobilitat requerirà unes provisions d’aigua superiors a les normals en llocs no adequats a aquestes xifres de població.
Però a més hi ha reflexions simples, basades en la mateixa línia argumental dels que volen veure l’eclipsi sí o sí, ja que és un fenomen astronòmic, que amplien a natural, que passa excepcionalment, i que si no el veuen ara, no el veuran mai, doncs per mi, seguin al poeta Joan Margarit, i donat que estic en el temps de la indiferència, que no és passotisme ni menys teniment, tracto de focalitzar els meus esforços i sentiments vers el que estimo i m’interessa, assumint, que pel camí deixo oportunitats de tota mena, però sent coneixedor de que només tinc un temps, i no vull malbaratar-lo en collonades.
Si, collonades, que si no fos perquè són vacances i cal potenciar el negoci turístic l’eclipsi passaria sense pena ni glòria, poden arribar a estar fins i tot prohibit, sinó, per què no expliquen que per un perill, un risc associat a un fenomen meteorològic no es pot anar a tal o qual lloc, però amb un risc elevat d’afectació oftalmològica i de patir accidents de tràfic, no es diu res?
Se’ns ha vist el llautó, i podem dir alt i fort, la frase popular espanyola “La pela és la pela”, que es refereix al fet que els diners són el més important. Quina llàstima, això sí que és un problema!
Com diu la frase, realment estem a la lluna de València, que vol dir significa estar totalment distret, despistat, absort en els propis pensaments o no prestar atenció a la realitat.
ROBERT SAVÉ és mirasolenc i simpatitzant de la CUP Sant Cugat
cupsantcugat.cat 
Deixa un comentari