Com a qualsevol esport, ja s’ha entrenat, parlat del partit, vestit, fet els exercicis d’escalfament i tot està llest per començar el partit. Són els moments dels nervis a la panxa, dels gestos repetitius i inútils, de pensar que potser…, de reafirmar segur que…
Aquest és el context d’aquests dies, els preelectorals, en el que s’està pensant en el període electoral, però sobretot en els propers 4 anys, en què la responsabilitat de gestió està totalment assumida i desitjada, essent el punt central d’aquest pensament el de la igualtat en sentit ampli i estricte entre tots els habitants del municipi, considerant-se les especificitats de La Floresta, Les Planes, Valldoreix ,Volpelleres, Centre, Mas Gener i Mira-sol.
Fet que és important per les persones, per la seva salut i benestar físic i psíquic, a la fi, per la seva felicitat.
Sant Cugat del Vallès és una ciutat d’unes 98.000 persones apropant-se, si no superant, la xifra dels 100.000 habitants en els propers anys per molts motius i entre ells les remodelacions urbanístiques de Can Cabassa, Ca Ametller, el mateix creixement… i una Àrea Metropolitana amb un gran i greu dèficit d’habitatge.
En aquest municipi, el dotzè de Catalunya quant a població, l’estructura funcional segueix essent la del segle passat, altament centralitzada i fins a cert punt poc sensible i amatent a les necessitats específiques de cada barri/districte/territori/entitat…?, ja que aquest punt estructural/funcional està per valorar, discutir, plantejar i executar per aconseguir els objectius operatius i socials abans descrits.
Així, com a exemple, si es considera Mira-sol, que acull al 18% dels santcugatencs, té problemes quotidians com la mobilitat per dins (anar als CAP, estació, mercat…) i fora del barri (accessos i sortides vers les autopistes, per anar a treballar). Una generació de centres funcionals de relació/comerç, revisió del funcionament del sistema de salut pública delegada ves a saber perquè en la Mútua de Terrassa, potenciació de serveis de cures a persones, respecte de les patologies clàssiques i les noves formes detectades des de la COVID-19, reforçar els serveis socials per valorar noves fonts de desigualtat i pobresa, com la generada pel desequilibri ingressos vidu/a pagaments municipals.
També té amenaces de futur que poden ésser opcions si es tracten adequadament, d’una manera propositiva. Així és cabdal centrar l’actuació en tots els plans de creixement plantejats pel barri, per aportar la visió de la gent i per la gent més enllà de la dels promotors, municipals o no, ni la dels futurs veïns, necessitats d’habitatge, com la Constitució ressenya. Caldria fer especial èmfasi en aspectes d’allò quotidià, que seran els mateixos d’ara, però amb més població i uns hàbits i necessitats característics de la segona meitat del segle XXI, entre ells el canvi climàtic (aigua, energia, temperatura…) i en paral·lel els serveis de cultura, de proveïment d’aliments, d’esport.
Amb aquestes necessitats i desitjos, junt amb una realista valoració pressupostària i d’equilibri institucional, han de promoure’s i generar-se respostes i solucions a curt i mitjà termini per Mira-sol.
Cal fer-ho des de la proximitat de l’empatia, el coneixement i el sentit comú i l’absoluta llunyania de la mentida, la demagògia i el sectarisme.
Pensar en un Sant Cugat igual, lliure i just és actuar a nivell de les petites escales del territori per, aplegant opcions/solucions, fer un municipi realment resilient per tothom.
ROBERT SAVÉ és mirasolenc i el número 11 de la llista de la CUP Sant Cugat
Deixa un comentari