Darrerament, apareix de manera reiterada, en llocs i contexts distints, la pregunta respecte de si Sant Cugat ha de seguir creixent o no. Al meu entendre és una pregunta trampa, perquè si s’està entre iguals ja es coneix la resposta, i si són de grups d’opinió diferents també. Sempre però, per quedar bé, a la resposta ha d’aparèixer el mot sostenible.
Com vaig expressar el dia 21 d’abril en el debat electoral sobre ecologia, penso que Sant Cugat no ha de créixer. Ha de refer-se, redistribuir-se.
Ho faig en base a l’exemple que vaig donar aquell dia, un bosc madur (no un conjunt d’arbres), es reestructura, es redistribueix, sense incrementar-la la seva biomassa total i així manté la seva funcionalitat ecosistèmica.
També, perquè aquesta nova estructuració és conseqüència de què el bosc ha arribat a la capacitat de càrrega del lloc on és, tenint-se que configurar de nou, per seguir essent funcional.
Sant Cugat, fa molt i molt temps que ha sobrepassat la capacitat de càrrega del lloc on està, obtenint tota mena de recursos de l’exterior (aigua, energia, aliments, productes manufacturats, turistes, estudiants…) per mantenir la seva funcionalitat.
Sant Cugat fa temps que li cal distribuir-se de nou per aprofitar les estructures de què disposa, permetent a les persones, les que siguin i d’on siguin, viure en el municipi, el qual actualment està massa difícil donat que les substitucions es regeixen per les normes de mercat/especulació.
Cal pensar en la pèrdua de densitat de població de determinades zones del municipi, que ja s’estan produint, on amb canvis en la regulació de l’habitatge, podrien viure les persones actuals que hi resten junt amb les noves. Seria permetre sense especulació, amb suport mutu, tornar a la densitat inicial, en què foren pensats i construïts aquests barris.
Permetria el manteniment de la població, eficiència en l’ús de les estructures, un fre de l’especulació urbanística, l’aprofitament de l’espai construït i, així, l’alliberament de l’espai agrari/natural.
No és senzill, res ho és, però és factible i fins i tot raonable. No hi ha res definitiu enlloc, aquest nucli exagrari anomenat Sant Cugat, mai hauria pensat fa 50 anys que seria el que ara és, i segur que, per fer el canvi de paradigma, també en el seu moment es van haver de canviar, mentalitats, normes, accions…, fem-ho ara, beneficiarà a moltes i molts d’ara i demà.
ROBERT SAVÉ és mirasolenc i simpatitzant de la CUP Sant Cugat
GOVERNA'T 
Deixa un comentari