El nostre municipi, com la resta del país, està en plena sequera, en una gran i greu sequera, per manca de pluges i importants taxes d’evaporació.
Per aquest motiu, es fan de cara a la galeria tota mena de conjuncions polítiques, i aportacions científiques i tècniques d’escassa volada.
Les primeres perquè la política està per gestionar la realitat per tothom, tractant d’avançar-se a la mateixa en base a coneixements científics i tècnics contrastats, dels que es disposa amb escreix, entre altres motius perquè han estat encarregats per la pròpia administració i obtinguts en forma i temps planificat.
Les aportacions científiques i tècniques actuals, en el millor dels casos són repeticions del que es va dient, explicant, mostrant des de fa anys, i en el pitjor son a partir de neolectors d’articles de darrera fornada, que els hi fa expressar sense vergonya una aclaparadora síndrome de Cristòfol Colom, és a dir donar per nou, el que es coneix des de fa molt temps.
La sequera està propiciada pel canvi climàtic, que cal recordar, tot seguint els informes de l’IPCC, és conseqüència del canvi global, és a dir d’interaccions biòtiques i abiòtiques, en les que sens dubte s’inclou la nostra espècie, per aconseguir un creixement socioeconòmic sostingut, el qual és impossible, donat que el nostre sistema és finit en espai, recursos i capacitat de càrrega.
La sequera, és com la febre, un símptoma i un potencial agreujant de la malaltia, cal no confondre’s, ella no és la malaltia, que és el sistema socioeconòmic basat en el creixement del PIB, sense tenir en compte béns comuns, persones, espai i temps.
Tan sols es pot evitar la repetició de la sequera, canviant el sistema socioeconòmic que la genera, el qual requereix temps, educació en el coneixement de què som i on estem, el Mediterrani, formació en la sobrietat i no en el consum.
I tot desenvolupat des del més estricte coneixement científic i amb l’aplicació no mercantilista de la tecnologia.
La sequera d’ara serà molt dura, però desapareixerà, tanmateix, per malament que soni, tornarà i cal estar preparats per conviure-hi.
Ja no estem en temps remots o no tant, en què les rogatives eren la solució, ara, qui les vulgui emprar està en el seu dret, però a nivell municipal, sobretot cal aplicar el coneixement amb el més estricte sentit comú, junt amb tota la decisió i compromís, perquè el nexe aigua/energia sigui públic, en la seva gestió, així com en la propietat d’ús solidari i igualitari compartit.
ROBERT SAVÉ és mirasolenc i simpatitzant de la CUP Sant Cugat
GOVERNA'T 
Deixa un comentari