El dret a un sostre sembla que no passa per sobre dels interessos econòmics, ni molt menys escapa a la tendència a l’oligopoli provocada pel capitalisme. Cada dia veiem com l’habitatge està acabant a poc a poc en mans de grans tenidors, fons voltors i bancs. Com a conseqüència, sovint hem de veure com veïns i veïnes han de marxar de les nostres ciutats per l’encariment constant de la vida. Això implica que cada cop és més habitual haver de veure com desnonen als més vulnerables i com aquells que intenten aturar aquesta barbàrie pateixen el cansament i la repressió que això suposa. Davant de tot això, sense tota la mobilització popular que hi ha i que lluita cada dia, hi hauria molta més gent i molt més patiment als nostres carrers.
Segurament, sense aquest moviment popular, el poble seria una massa encara més individualista i alienada, inconscient de tot el que passa davant dels seus nassos. I precisament això és el que volen acabar imposant mitjançant, entre d’altres, la desmobilització que, pensada per la llei imposada pel gobierno más progresista de la historia i executada per les forces i cossos de seguretat de l’estat i de la Generalitat més autonomista de la història, pren forma de multes i detencions gairebé arbitràries a organitzacions, desnonaments i manifestacions.
Davant de tot aquest paisatge tan desolador, és molt important fer justament el contrari que fa l’actual executiva: que és ignorar les veus de mobilització social, i fer una acció política efectiva.
Oriol Bosquet és militant de CUP Sant Cugat.
GOVERNA'T 
Deixa un comentari