Corrien els anys 70 del segle passat i es volia, sempre pensant en l’interès general, el bé comú i no sé quantes coses més, especular amb el delta del Llobregat, plantejant el desviament del riu, l’ampliació dels terrenys per serveis (aeroport, port, trens, carreteres…), la reducció de l’espai agrícola I l’increment de l’ocupació urbana.
Aleshores diversos grups, entre ells el PSAN, el Col·lectiu la Ricarda / Mano Negra o la revista Alfalfa van mobilitzar-se per generar opinions i accions contràries als interessos econòmics de sempre, i salvar l’estany de la Ricarda, junt amb paralitzar o, si més no alentir, un procés especulatiu de gran magnitud.
Es va aconseguir, en part, que la Ricarda fos declarada zona natural, així com la torre Gomis que hi ha al paratge.
Fet que mostra un cop més que, si es va més enllà dels arquetips, es poden entendre les coses i generar solucions per fer-les més operatives. Així, els grups contra la degradació especulativa de la zona, defensant una propietat privada, privadíssima, feien visible la defensa d’un model socioeconòmic alternatiu.
Ara, 50 anys més tard, dues generacions després d’aquella mobilització, caldrà tornar a explicar, actuar i proposar, per evitar l’ampliació de l’aeroport de Barcelona. Però no tan sols per defensar l’espai natural, l’agrari, o l’ús d’altres aeroports propers, ni tan sols per anticapitalisme, que també, sinó per sentit comú.
És important fer-ho, perquè segur que hi ha una alternativa al model capitalista actual, que tal com es diu en el llibre de M. Fisher (Realisme capitalista. 2022. Virus Edit. ISBN 978-84-17870-19-5), sembla que sigui l’únic sistema polític i econòmic viable, impedint imaginar una alternativa coherent i funcional.
Si es vol un país i un territori per tothom, s’ha de defensar el que hi ha ara perquè sigui viable demà, Si es vol una societat resilient al canvi global, al canvi climàtic, s’ha d’actuar amb coherència, no per conjuntures, postures i modes.
Aquesta notícia de l’ampliació/modificació de l’aeroport, m’ha posat al davant la frase de Facundo Cabral, “… si el mundo es redondo no se que es ir adelante…” de la cançó No soy de aquí, ni soy de allà.
Ens trobem sempre amb els mateixos problemes i les mateixes actuacions per resoldre’ls, pel fet que sempre hi ha un sistema socioeconòmic que els genera i que cal canviar, per no seguir donant voltes, sense anar enlloc, i a més perdent energia social.
ROBERT SAVÉ és mirasolenc i simpatitzant de la CUP Sant Cugat
GOVERNA'T 
Deixa un comentari