«Sobre la vaga i mobilització en defensa del sector públic: la Sanitat i l’Educació» és l’opinió de Ferran Margineda

En les declaracions fetes als matins de Catalunya ràdio del passat 12 de gener, el president Aragonès parlava de la defensa dels ‘serveis públics del país’, obviant que el 25 i 26 el sector sanitari i educatiu havien convocat vagues perquè no veuen per enlloc aquesta defensa dels serveis públics.El col·lectiu de metges va convocar vaga farà dos mesos, termini que va ser considerat pel conseller Manel Balcells com quelcom raonat per donar marge a les converses i arribar a un possible acord. Fins al moment de redactar aquesta columna, segons declaracions dels portaveus del col·lectiu de metges, no hi ha hagut cap trobada formal per tractar el tema.

D’altra banda, la comunitat educativa va rebent bocins de propostes i contrapropostes amb la promesa d’una inversió de 170 milions d’euros que, com sol succeir, és un anunci sense cap certesa de què s’acabarà concretant i executant. Mentrestant, totes i tots som testimonis de la involució que està patint l’educació i dels mals resultats de les proves de competències bàsiques que any darrere any empitjoren al nostre país. Som testimonis de com els equips docents es perden en una burocràcia que els resta temps i esforços en la planificació docent, de com el personal sanitari, metges, però també infermeres, auxiliars, i altres, no tenen capacitat de resposta davant de càrregues de treball que no van aparellades amb les ràtios establertes, etc.

Per tant, si res no canvia, la vaga és el darrer crit d’auxili en una lluita endèmica per resistir davant una sistèmica manca d’inversió i de recursos que, han aprimat les prestacions dels serveis del sector públic i vaticinen el desmembrament de la nostra Sanitat i la nostra d’Educació Pública. Alhora, el sistema capitalista ha mercantilitzat tant la societat, l’ha tornat tant individualista i apàtica que, davant la incomoditat, enfront algun servei que no compleix les expectatives, l’opció recurrent per aquells qui poden, és pagar més en lloc de reclamar i lluitar pel que és de totes. El mateix succeeix amb l’escola pública que, si supera la ràtio d’alumnes o té menys mitjans o no pot fer front a la diversitat social que la fa funcionar a ritmes diferents, una bona part de la ciutadania, se’n va a la concertada o a la privada.

No val mantenir-nos de perfil mentre vagin mal dades per a algú altre. A hores d’ara, tots sabem que la solidaritat que la nostra societat exerceix és puntual i que les aportacions recurrents, són tiretes per provar de fixar les fitxes d’un dòmino que ja han començat a caure per un extrem del nostre conglomerat social.

Molta sort a les convocants i molt de seny als nostres representants polítics.

ADHESIONS AL MANIFEST

FERRAN MARGINEDA és vocal de la CUP-PC a la junta de veïns de Valldoreix

Aquesta columna apareix primer a cugat.cat

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Website Built with WordPress.com.

Up ↑