“No tot s’hi val” és l’opinió de Robert Savé

Ara, amb la negociació dels pressupostos de la Generalitat entre diferents formacions polítiques, apareixen vells fantasmes, ja que són temes morts, inclús putrefactes, pel temps que fa de la seva aturada, i per les nocives condicions socioeconòmiques que poden generar a la població d’aquest tros de món.

Sens dubte no serà negatiu per tota la població, ja que hi haurà qui traurà beneficis dels perjudicis dels altres.
Valorant la proposta de les obres respecte del Hard Rock Cafe, de l’ampliació de l’aeroport del Prat i de la reobertura del quart cinturó de Barcelona, apareixen idees primer i preguntes després, que són contradictòries respecte de com es pot fer una societat resilient al canvi climàtic i generar totes aquestes infraestructures.

Primer, penses que és un parany per negociar política d’escó, de poltrona, salari i posició social. Però quasi automàticament, valores que no pot haver-hi tanta baixesa, i aleshores penses que són uns pedants ignorants, lligats de mans i peus al poder econòmic de sempre.

Perquè, si es fan aquestes obres, a qui afavoreix? Al país no, ja que cap d’elles genera economia productiva que estructuri societat i estabilitat poblacional a mitjà i llarg termini. Tan sols genera guanys a cimenteres, empreses energètiques, empreses químiques generalment del carboni…

Aquestes empreses casualment, són, segons un article d’opinió del CRÍTIC de Manel Riu de novembre del 2022, les que més contaminen a Catalunya.

Així doncs, ni estructuració productiva per generar una societat resilient econòmicament, ni actuacions mediambientals enfocades al decreixement controlat i la dràstica reducció del carboni, ni a la justícia social o al sentit comú…
Simplement, ens enganyen i/o amaguen la veritat, en benefici propi.

Potser cal aplicar d’una vegada per totes el concepte de l’anarquista Ricardo Mella: la llibertat com a base, la igualtat com a mitja i la solidaritat com a fi. No queda altra opció, estan quedant-se la terra, simplement per destruir-la i aquesta recordem-ho, és de tothom.

És terrible i trist haver de tornar a la lluita dels anys 70 del PSAN i altres organitzacions i grups per defensar el territori d’aquest tros de món, amb la ingènua frase “salvem la terra”.

ROBERT SAVÉ és mirasolenc i simpatitzant de la CUP Sant Cugat

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Website Built with WordPress.com.

Up ↑