A inicis de desembre, a NacióSantCugat es va publicar un article on s’apuntava que la ciutat és cada vegada més exclusiva. En aquest, s’exposaven les dades de l’Observatori Comarcal, on la mitjana del preu de compra de Sant Cugat se situa ja en 4.035 euros/m2 i el del lloguer en 1.175 euros al mes, més del doble que la mitjana comarcal. L’article indica també que el nombre d’habitants no ha parat de créixer, passant de 30.000 habitants fa quaranta anys a 94.000 habitants; triplicant-se.
Alguns us preguntareu com és possible que el preu de l’habitatge es dispari i, tot i això, continuem augmentant en població. Doncs aquí ve la trampa: els veïns i veïnes marxen del poble i són substituïts per gent d’un perfil socioeconòmic més alt, sent exemple de gentrificació i substitució poblacional. Però això no acaba aquí: l’anàlisi demogràfica realitzada per la UAB indica que l’oferta de mercat immobiliari de Sant Cugat ha multiplicat el nombre d’habitatges, de 14.000 l’any 1981 a 33.000 l’any 2021. Així doncs: canvi de població, més pisos nous i els mateixos preus desorbitats en habitatge.
Una altra cosa que ha passat aquest darrer mes de l’any ha estat l’enderrocament de l’edifici del casal de joves La Xesca. Per qui no conegui el projecte, La Xesca va néixer l’any 2016, quan un col·lectiu de joves autogestionat i anticapitalista va alliberar un edifici que feia vuit anys que estava buit, gestionat per SOLVIA, al barri del Monestir – Sant Francesc. Cansats de no tenir espais pels joves al poble, de no poder accedir a un oci que no fos consumista, masclista i alienant, i sense poder pagar un lloguer pels desorbitats preus, van passar a l’única via possible: l’okupació. L’okupació de l’absurd, perquè què hi ha quelcom més absurd que gent sense casa i cases sense gent? I en aquest cas, joves sense espais i espais abandonats.
Amb la voluntat de donar resposta a les necessitats que tenen els joves i, també, ser un espai comunitari i cooperatiu de referència al barri de Sant Francesc (d’aquí el seu nom, la Xesca), va omplir de vida el bloc amb xerrades, cinefòrums, concerts de grups locals, tallers d’autodefensa, festes, escoles de formació, obres de teatre, classes de swing i de ioga. Qui volia podia passar pel casal i jugar a ping-pong, reunir-se, fer un taller, fer petar la xerrada amb la veïna o agafar un llibre de la biblioteca popular sense haver de demanar cita ni pagar. Amb nombroses dificultats i dos desnonaments, la Xesca va donar vida al barri durant sis anys, però ara si aneu al número 66 de l’avinguda Cerdanyola hi trobareu un solar buit a l’espera d’aixecar una promoció de 24 habitatges que gestiona la promotora Culmia.
Sant Cugat segueix amb la gran problemàtica del preu de l’habitatge, expulsant les seves veïnes i donant la benvinguda a noves que, segons l’anàlisi demogràfica de la UAB, tenen el següent perfil socioeconòmic: rendes altes, nivell d’estudis superiors, provinents de Barcelona i majors de 40 anys. Mentrestant, tenim joves que volen viure a Sant Cugat, que volen dur a terme el seu projecte i donar vida als barris, però que es veuen expulsats i limitats. La institució ha de poder donar resposta a aquesta necessitat d’espais, a aquest gran problema de substitució de població i ha de poder arribar a regular el preu de l’habitatge per poder construir un Sant Cugat divers i universal. Així i tot, som conscients de les limitacions que té la institució; de les dificultats. Per això, mentrestant, i sempre, necessitem a joves que lluitin i demanin, defensin i creïn, projectes per ells i des d’ells, obrint noves formes de fer i no conformant-se. Per sort, La Xesca són més que quatre parets.
Ariadna Sierra és militant i candidata a les llistes municipals de la CUP Sant Cugat
GOVERNA'T 
Deixa un comentari