Sensibles i preocupats davant d’un model de negoci, el turisme de la neu, que ha pres el mateix biaix que el del turisme massificat de comarques costaneres, veiem com les comarques pirinenques i prepirinenques s’han hagut d’organitzar en la plataforma Stop JJOO per oposar-se a la piconadora ambiental i social que pot representar l’organització d’uns jocs olímpics d’hivern al nostre territori.
En un horitzó on l’augment de la mitjana de temperatura ens hauria de dur a reconvertir des d’ara mateix el model econòmic i social de les comarques de muntanya, el que fa el sistema és esprémer la mamella fins a la sequedat sense cap pla alternatiu que respecti els usos tradicionals de la terra i potenciï economies sostenibles per la població, sense posar en perill els recursos naturals del Pirineu i sense malbaratar una energia que, arribats el moment serà escassa.
No tinc certeses sobre quin futur espera les properes generacions, però l’avidesa i l’egoisme imperant ens està duent al precipici, tal com els passa a aquella espècie d’ocellots de la pel·lícula Ice Age, que en clara al·legoria a l’espècie humana, amb comportaments incomprensibles i estúpids, els du a l’extinció.
Per descomptat, es pot pensar que exagero; així i tot, només cal donar una ullada a macroestructures i grans inversions fetes a partir dels JJOO de Barcelona com per veure que es moren de fàstic. Palau Sant Jordi, infrautilitzat, l’estadi olímpic torna a estar en estat de ruïna, el mateix que la ciutat de les ciències i les arts de València, el barri de l’expo de Sevilla, aeroports fantasma, xarxa de trens d’AV ineficients i tornant a Barcelona, el Fòrum, tones de formigó i disseny pagats a preu d’or, per fer alguna ballaruga de tant en tant.
Se’m podria rebatre dient que també al 92 es van fer les rondes o el nus de la trinitat… però llavors us diria que aquestes infraestructures s’haguessin fet igual, de la mateixa manera que, modernitzar les comarques del Pirineu no requereix uns JJOO que totes sabem seran deficitaris, que van en contra del sentit comú i responen només als interessos econòmics d’uns pocs.
És tan trist veure com el Govern és el primer a saltar-se la llei no executant un estudi d’impacte ambiental respecte als JJOO i les seves infraestructures, com patètic és que ningú sàpiga encara que s’hi vol fer exactament. I de mentre, només s’escolta a polítics professionals i la seva cort d’opinadors, i a una part de la comunitat científica sufragada des d’empreses o fundacions que pertanyen a alguna gran entitat bancaria, diluint la gravetat de la situació amb promeses de mesures pal·liatives o màrqueting verd.
Ens cal escoltar la independència i rigor d’una comunitat científica compromesa com pot ser la que subscriu el següent manifest.
La careta bonista del capitalisme està desapareixent arreu i s’entreveu el seu veritable rostre. Ara ja pot decidir per damunt de governs i per descomptat, obviant el que necessita la ciutadania. Ara cal que pensem que és més important, si la queixa autocomplaent de què el món no veuria “l’organització dels millors jocs d’hivern de la història” paradoxalment, blanquejant un Borbó, representant de tot el que és caduc al capdavant, o prendre les regnes i combatre corrupteles i tràfic d’influències en un context on la gasolina està a preus desfasats, l’escassetat plana damunt tots, i massa gent no arriba a fi de mes tot i treballar. Ara, potser toca aturar-se i reflexionar perquè hem arribat a aquesta situació i decidir, abans que tampoc puguem fer-ho.
FERRAN MARGINEDA és vocal de la CUP a l’EMD de Valldoreix
GOVERNA'T 
Deixa un comentari