InfoCUP dos anys de mandat: Una dècada a l’ajuntament

3650 dies (i algun més)

El 22 de maig de 2011 la CUP de Sant Cugat, que s’havia presentat per primer cop a les eleccions municipals 4 anys abans, va aconseguir obtenir representació al ple. 7.76% dels vots i 2 regidors, en unes eleccions on CiU va aconseguir els millors resultats de la seva història, que van donar a Mercè Conesa una majoria absolutíssima. Després d’una campanya on vam destinar tots els nostres esforços, i que ens va deixar exhaustos, se’ns girava feina. Començava un nou front de lluita.

Vam entrar a l’ajuntament amb l’independentisme en auge i amb una societat que patia els estralls de la crisi econòmica mundial iniciada el 2008. A la Generalitat, hi governava una Convergència liderada per Artur Mas, que es vantava de ser un govern business friendly i que feia retallades sense massa escarafalls. Unes retallades, però, que ja havien començat amb el govern Tripartit uns quants mesos abans. A final de 2011, Mariano Rajoy es convertia en president del govern espanyol.  Bon part de l’activitat de la CUP, tant dins com fora del consistori, va centrar-se en la defensa dels serveis públics i la justícia social. La lluita contra la reforma laboral, el rebuig als desnonaments, l’oposició a la privatització del servei públic d’aigües, el suport a una sanitat pública en constant retallada, així com el suport als treballadors de la nostra ciutat que patien EROs periòdicament, van motivar gran part de la nostra acció institucional els primers mesos, sense oblidar l’aposta per unes finances municipals al servei de les persones i el suport al teixit associatiu santcugatenc. La qüestió nacional, evidentment, va ser una altra qüestió a la qual vam dedicar esforços. I vam veure, sense massa sorpresa, com els que feia poc que havien abraçat l’independentisme, ens censuraven mocions i impedien que les presentéssim al ple. Així, Convergència i Unió no va deixar que el ple votés les nostres propostes per declarar Sant Cugat moralment exclòs de la Constitució Espanyola, censurar la monarquia espanyola (quan l’ara fugat a Abu Dhabi encara era el cap de l’estat) o declarar-nos territori lliure i sobirà.

La crisi s’accentuava i l’anomenada “austeritat” i les retallades semblaven ser l’únic full de ruta pels governs d’arreu. La CUP va ser present a totes les mobilitzacions pels drets socials que van tenir lloc a la ciutat, i el 13 de novembre de 2012, la vigília de la vaga general convocada a nivell europeu, ens vam tancar a l’ajuntament per denunciar el segrest de la democràcia per part dels poders financers. A la nostra ciutat, els treballadors que patien expedients de regulació i precarietat laboral, a Delphi o a HP, van tenir el nostre suport ferm. Suport que, més enllà de traduir-se en participació a les mobilitzacions que convocaven, va cristal·litzar en un document de propostes per afrontar la crisi a nivell municipal.

El 25 de novembre de 2012 el projecte de la CUP, que fins al moment no havia transcendit l’àmbit municipal, arribava al Parlament de Catalunya. A Sant Cugat, els resultats de la candidatura van ser superiors a la mitjana del país. 2012 també va ser l’any en què vam organitzar la primera Festa per la Unitat Popular a la ciutat. Un espai que ha tingut diverses edicions i en el qual hem intentat conjugar espais lúdics, formació, debat i propostes polítiques. Aquella primera edició, amb la projecció del documental sobre l’Operació Garzón i la conferència sobre decreixement de Carlos Taibo, va tenir una gran acollida per part dels santcugatencs.

La segona meitat del mandat, ja adaptats a la dinàmica institucional i amb cada cop més coneixement del nostre municipi vam engegar la campanya “Capgirem Sant Cugat”. Una campanya que, a partir d’assemblees obertes temàtiques que tenien la voluntat de sumar les propostes de totes aquelles persones que creguessin en la necessitat d’un projecte de municipalisme alternatiu al model que CiU havia desenvolupat durant prop de 3 dècades.

Amb aquesta embranzida, i sumant cada cop més i més persones al nostre projecte, arriba un moment clau: l’aliança amb Procés Constituent. A principis de 2015, a menys de mig any de les eleccions municipals, des de la CUP vam constatar la coincidència de plantejaments i propostes amb els companys de Procés Constituent, un dels nous actors sorgits de la creixent indignació, de la reivindicació d’una democràcia real i del malestar profund per una crisi que aprofundia en la socialització de les pèrdues mentre els de sempre feien negoci. L’aliança amb Procés Constituent, que es va presentar de cara a les eleccions municipals de 2015, i que segueix vigent avui dia, va confirmar el seu encert ben aviat: El 24 de maig de 2015, 4 anys després d’haver assolit representació municipal per primer cop, la candidatura CUP-Procés Constituent, amb el lema “Revolucionem Sant Cugat” va obtenir un resultat històric que ens va situar com a segona força a l’ajuntament amb 4 regidors i el 15.20% de vots. El creixent arrelament dels nostres postulats tindria una revàlida aquell setembre a les eleccions autonòmiques, on, de nou, el percentatge de vot santcugatenc va ser sensiblement superior a la mitjana catalana.

Amb 4 regidors i el paper de líder de l’oposició, pels que manaven ja no érem aquells nois simpàtics amb samarretes reivindicatives, i aquell segon mandat a l’oposició va ser tens i complicat. El desenvolupament del procés sobiranista va impregnar bona part del debat polític, especialment a mesura que s’acostava el referèndum de l’1 d’octubre, en què vam participar activament. I mentre a nivell nacional començava la repressió implacable d’un estat profundament ferit per aquells que havien posat en entredit el seu control sobre el territori i la sobirania nacional, a nivell municipal ens preparàvem per a la següent fase de la batalla. Si el 2011 havíem despertat Sant Cugat i 4 anys després l’havíem revolucionat, ara el més lògic era apostar per governar. Aquest va ser el nostre lema de cara a les municipals de 2019, “Governa’t”. I, malgrat recular en nombre de vots i perdre un regidor, vam apostar per construir una majoria alternativa que posés fi a 32 anys de govern de Convergència, assumint totes les contradiccions i reptes que això implicava.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

WordPress.com.

Up ↑