A grans trets, les polítiques de la nova normalitat pandèmica, repeteixen el patró
de gestió pública-privada aplicat durant la crisi del 2008. Cert que amb matisos
rellevants, com l’absència d’una resposta ciutadana potent, com va ser el
moviment 15 M, reaccionant en contra de l’atracament social i del model
econòmic de capitalisme d’estat.
Ara, el possible detonant social és difús i, per tant, també ho és la resposta
popular. L’any 2009, l’evident “socialització” de la banca i el rescat del sector
financer, més les tangibles retallades dels recursos socials, acordades entre
l’estat i Brussel·les, van activar la ciutadania enfront del desmembrament de la
sanitat, educació, i tants altres serveis públics que avui dia estan precaritzats.
Avui dia, la crisi de Salut evidencia la crisi de fons del sistema sanitari, però
coarta les reaccions de la gent i emmascara la davallada econòmica derivada de
la manca de matèries primeres, l’esgotament dels hidrocarburs i l’emergència
climàtica. En aquest estrany context, la socialització de les pèrdues derivades de
les crisis es troba un camí sense obstacles. El sector privat rep de l’estat, 3 de
cada 4 euros dels ERTE, i el sector públic, amb la sanitat com a paradigma,
agonitza sense que es dissimuli l’absència de voluntat de recuperar les ràtios i la
qualitat del sistema públic de salut de principis de segle.
Amb aquest panorama ens trobem amb l’arribada dels fons Next Generation,
una substanciosa injecció de diner públic recaptat des de la UE i que sota
l’aparença d’un pla Marshall, té com a veritable objectiu privatitzar els guanys de
les grans empreses que els rebran.
Fent un paral·lelisme entenedor, els fons funcionaran de forma similar al que ha
succeït amb les vacunes: l’Estat es recolza i enriqueix les multinacionals
farmacèutiques privades, reconvertides en garants de la nostra salut, tot
acceptant el condicionament previ de la no gratuïtat de les patents.
Aquestes dinàmiques neoliberals, amb el govern de l’estat “més progressista de
la història” i amb el record present de l’anterior crisi econòmica on el PP feia
quelcom semblant, però amb mà de ferro, descol·loca i o genera un efecte
sedant en la ciutadania. Aquest joc d’il·lusionisme amb la pandèmia com a
distracció no afavoreix una reacció ciutadana generalitzada i ha derivat en
distanciament social, acceptació silent de les mesures dictades per les autoritats,
i una allau de conformisme a tots els àmbits.
Els fons Next Generation són un rentat de cara a la imatge de la UE de les
retallades. Amb la injecció de diners públics,140.000 milions a l’estat espanyol,
se suposa que aturaran l’actual recessió venent a la ciutadania un futur de
capitalisme verd i digital postmodern, però que realment serviran per sufragar
les enormes inversions d’adaptació a la ultraeconomia, el 5G i l’e-commerce.
Aquesta projecció o imatge d’un futur enlluernador, pretén fer front, de forma
asèptica i propagandística, al desànim davant els drets i serveis perduts, i a la
pèrdua de poder adquisitiu de les classes populars i mitjanes, amb un IPC que
supera els 6 punts. Però res es diu respecte si serviran per resoldre també els 4
milions d’aturats a l’estat; el nombre més gran de joves desocupats d’entre 18 i 25 anys de tot Europa; 900.000 persones que encara romanen a ERTE; un
augment exponencial de les cues de la fam (el 2020 només la Creu Roja va
atendre 3,5 milions de persones al banc d’aliments) i un deute públic que supera
els 1,3 bilions, que són diners portats del futur que amargarà la vida de les
properes generacions. Algú hi confia?
De mentre, l’estat no cedeix la gestió dels fons als ajuntaments i els manté sota
el seu control malgrat la recomanació (no vinculant) del Consell d’Estat. Aquest,
com passa a la resta de la UE, insta a què el programa Next Generatión estigui
sota l’observança d’un comitè de transparència independent.
Per tant, menys obstacles per seguir amb el pla de redirigir-los principalment a
grans negocis, a grans corporacions, mentre els petits negocis, els mitjans, els
joves i els aturats no aconseguiran res, ni causaran massa molèstia gràcies a
l’estat de submissió causat per la situació de pandèmia.
I per mostra un botó. El govern de la Generalitat presentarà a les empreses
catalanes, un dels projectes tractors finançats pels fons europeus Next
Generation: 982 milions d’euros de diners públics a les grans empreses privades
del sector de la salut. I pels serveis públics, les PYMES, els autònoms…?
Res a la vista.
FERRAN MARGINEDA és vocal de la CUP a l’EMD de Valldoreix
GOVERNA'T 
Deixa un comentari