L’opulència i el malbaratament del primer món on estem ha portat a la situació climàtica i ambiental en què ens trobem, i pel que sembla, cada cop hi ha més evidencies d’esser irreversible.
Aquest ús indiscriminat, irresponsable, insolidari, injust ha generat una important emergència social. Per aportar més evidencies a l’evident, al que tothom amb seny i anima coneix, al que la ciència explica detalladament des de fa temps: ara fa un any, va ésser publicat un article que oferia un asèptic i objectiu “Advertiment dels científics respecte de l’opulència”
Aquest, a més de mostrar-nos com una espècie fins a cert punt autodestructiva, ens ensenya com conceptes que ens han repetit fins al cansament com l’eficiència, ha esdevingut un gran parany per la majoria i un enorme benefici per uns pocs.
Ésser eficient és bo per treure el màxim rendiment per input (energia, aigua, materials, treball…), el qual és necessari i defensable sempre i quan es controli la seva derivada, que són els excedents, millor el que no s’ha emprat per seguir fent, amb el que la riquesa fictícia creix en detriment de la natura.
En els darrers trenta anys el consum de materials va en paral·lel amb l’increment del producte interior brut, mentre les emissions tot i incrementar-se van a una velocitat inferior a aquests dos.
Tot això ens indica que a més d’incrementar-se l’emissió de gasós d’efecte hivernacle i per tant, l’escalfament global, entrarem en un col·lapse de materials i amb vista al que veiem, sabem i patim, a un increment heterogeni de la riquesa. On les persones riques ho són i seran més i les pobres, inclús miserables, s’incrementen i incrementaran arreu.
Per tant, podem mirar cap a un altre canto, fer-nos l’orni, creure que tot s’arreglarà…, valorar que la ingent quantitat de fons new generation que en breus arribaran des de la UE, ens faran remuntar les crisis. Tanmateix, acceptem-ho, ens auto enganyem, no hi ha altra solució, que la de canviar el sistema.
Si, és cert, almenys a mi em fa respecte, fins i tot por, fer el canvi. Però no en fa també i molta, seguir com fins ara? Siguem actives i actius o no serem!
ROBERT SAVÉ és mirasolenc i simpatitzant de la CUP Sant Cugat
Deixa un comentari