“El nostre parc amb altres” és l’opinió de Robert Savé

Va haver-hi un temps en què les coses eren això: coses. A vegades sense cap funció definida, més enllà de la interpretació que cadascú feia d’elles.

Eren temps en què els arbres eren per fer ombra a l’estiu tot deixant passar el sol a l’hivern, els rius camins d’aigua, els insectes bitxos molestos o no, segons si picaven o on es trobaven, la pols era neta o bruta, però inherent al nostre clima que asseca l’ambient i els sols…

Ara però, gracies al que coneixem, tot ha de tenir altres valors associats, com la fixació de contaminació atmosfèrica, la distribució d’espècies que indica la biodiversitat, les partícules P10 i/o P5… tot ha de tenir un valor de servei ecosistèmic positiu o no, més enllà del que és per sí mateix.

Així hem arribat a valorar coses generades fa molts anys amb visió d’avui, la qual genera disfuncions interpretatives i funcionals, que poden anar des de les especies considerades invasores, com les cotorres, que porten en el nostre territori molts anys, fins a grans extensions de paisatge com Collserola, que ha de viure sota la pressió de 6.5 milions de visitants el 2020, quan el seu paisatge actual es va constituir en un altre moment històric, social i climàtic.

Collserola és el parc que es disputen i/o gaudeixen els habitants de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, junt amb els del Garraf i la Serra de Marina, i que pot permetre a una zona densament poblada acostar-se al rati de 10 m² de verd per persona que proposa l’OMS. Tanmateix, cal que l’assumim com és i que el planifiquem amb un objectiu comú, secundari al del seu funcionalisme ecològic.

Cal tornar a una sola funció, que potser en genera d’altres, no a moltes funcions que cal englobar en una sola. No pot ésser al mateix moment parc natural, zona d’esport, lloc d’esbarjo, terreny urbà, camps agrícoles… ha d’ésser poques coses i bones, per molts i moltes.

Potser es important aplicar-li l’exemple de l’arbre, que serveix per donar ombra… i també per escoltar els ocells. Només això ja és molt per tothom.

ROBERT SAVÉ és mirasolenc i simpatitzant de la CUP Sant Cugat