El proper 26 de maig tenim eleccions, unes eleccions en que, diguem-ho de passada, hi tenim posades moltes esperances. Però no podran votar totes les persones que haurien de poder-ho fer.
El dret de vot actiu (votar) i passiu (ser votat) és un dret necessari per la vinculació i l’arrelament de les persones a la societat on viuen, i imprescindible per esdevenir una democràcia real. Aquest dret forma part indissociable del conjunt de drets civils i polítics, segons l’article 25 del Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics de 1966. Tot i així topem una vegada més amb la Constitució Espanyola, que lliga el dret a vot a la condició de ciutadania i aquesta a la nacionalitat. Cal revertir aquesta situació i impulsar el canvi per deixar de vincular la ciutadania a la nacionalitat i lligar-la a la residència, reconeguda mitjançant l’empadronament. Del contrari es perpetua una pràctica d’autèntic racisme institucional.
Segons dades de SOS racisme de 2017, al voltant d’un 15% de la població de Catalunya no pot votar ni ser votat per manca d’una situació administrativa que li ho permeti, xifra que pot pujar fins el 30% en alguns municipis. Aquesta segregació de les persones segons el país de naixement provoca un biaix evident en la pràctica electoral.
Com figura en el text de la moció que el grup de la CUP-Procés Constituent vam presentar als plens de Sant Cugat i Valldoreix el passat octubre, “reconèixer el dret a la participació política de totes les persones que formen part de la comunitat implica assumir com a positiva la diversitat cultural i fent-ho contribuïm a la cohesió social dels nostres barris”.
Hi ha un petit nombre de països que tenen acords de reciprocitat amb l’estat espanyol. En aquest cas, l’article 13.2 de la Constitució preveu que puguin votar a les eleccions municipals, això sí, amb un procediment llarg, complex i poc publicitat. Aquests països són Bolívia, Cap Verd, Colòmbia, Equador, Islàndia, Noruega, Perú, República Corea del Sud, Trinitat i Tobago, Xile i Nova Zelanda. En aquest cas, per a poder votar s’ha de complir els requisits de ser major de 18 anys, estar empadronat i disposar d’un document d’identitat. Amb això es pot sol·licitar la inscripció al cens, presentant un certificat de residència continuada de cinc anys (3 pels noruecs) i targeta d’identitat d’estranger. La inscripció s’ha de fer amb molta antelació: el període acaba el 15 de gener. Com veiem, exercir un dret bàsic és complicat per aquestes persones.
Tot i que aquest procediment és un pedaç que no resol ni de molt la vulneració del dret a vot, des de la CUP-Procés Constituent considerem que és una via que cal promocionar i que s’ha de posar facilitats per exercir-la. A Sant Cugat calculem que més de dues mil persones són susceptibles d’acollir-se a aquest procediment. És per això que en la moció al Ple esmentada anteriorment instàvem a fer difusió i a promocionar activament el procediment. La moció va ser aprovada a Valldoreix i només parcialment a Sant Cugat ja que, a parer del grup majoritari, la tasca de difusió no corresponia a l’Ajuntament. Tot i així, és cert que s’ha fet alguna publicitat (Tot Sant Cugat, breu en la web de l’Ajuntament) però molt tímidament.
Per dubtes relatius al vot i al padró, posem a disposició el correu santcugat@cup.cat
Francesc Colom, militant de la CUP Sant Cugat
Aquesta columna apareix primer a elcugatenc.cat
GOVERNA'T 
Deixa un comentari