“Vint-i-un desembres” és l’opinió de Robert Savé

Ens ha tocat passar, no ho volíem, ni preteníem pas, dos 21 de desembre en 365 dies, tot un record….de què?
Ja han passat i potser és bo valorar-los en si mateixos i en el que han representat. Per mi en si mateixos, són una mostra de democràcia, ja que en un cas es van fer unes eleccions i en l’altre, es va exercir el dret a manifestació.

Tanmateix anem a pams, ni en el primer cas va haver-hi unes eleccions normals, ja que estaven condicionades pel 155 i en el segon cas, molts varen plantejar la històrica lletania de la violència en els actes, que no són com a ells els hi agraden, que poden resumir-se en cap acte o en jocs florals.

Les eleccions, tot i ser guanyades parlamentàriament per l’independentisme, no va permetre assolir una majoria de població suficient i representativa per a desenvolupar un canvi social profund i real.
Les manifestacions van permetre veure que el 3 d’octubre del 2017, ja es història, que no hi ha violència i que tants caps, tants barrets.
Queda doncs, plantejar el perquè i el com de tot plegat?

El perquè, per nosaltres, és per tenir una societat més justa, igual i solidària, bé, és el que penso, que ha de ser en una república, per eliminar estructures com a mínim ineficaces per la població com és la monarquia i el que l’envolta.

Ho volem, per poder ser totes iguals, per esborrar fronteres entre persones que estan més aquí que les que marquen els límits entre països, per lluitar decididament contra les causes del canvi climàtic, per acceptar que la riquesa és molt més que diners, si tothom ho assumeix, que ser feliç és un dret i fer que ho siguin un deure irrenunciable.

El com és lent i feixuc, però segur, s’anomena educació. Així, per mi, durant els darrers anys aquesta s’ha basat en l’autocomplaença, en fer que l’individu sembli únic i el centre de tot, en tractar de mostrar que es pot viure sense esforç, que hi ha una moral social única, que el que hi ha és per sempre excepte el canvi de model d’andròmines de consum, que la tecnologia ens salvarà de tot, que els polítics vetllen i treballen per nosaltres….

Venen unes municipals, el graó més proper a la nostra quotidianitat, en la que estem totes, les que pensem i senten com o en contra de nosaltres, aprofitem-les per pensar, debatre, cercar complicitats i sinergies, pactar, plantejar i fer….és l’espai en què les diferencies poden mantenir-se fent-les operatives i sobretot, és el nucli on es pot generar el canvi, per educació, per exemple, per proximitat, per empatia, per necessitat.
Fem el que hem pensat, pensem com ho fem i com podem millorar-ho, totes, sense exclusió de cap mena, ens hi juguem molt.

ROBERT SAVÉ és mirasolenc i simpatitzant de la CUP Sant Cugat

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Gràcies a Wordpress.com.

Up ↑