«La cultura vol foc lent» és l’opinió de Núria Gibert

Sant Cugat és una ciutat cultural. Per la producció, per les propostes individuals i col·lectives, pel públic i per la diversitat de la demanda. Què és la cultura, ens preguntem sovint els apassionats. En què es plasma, com es manifesta? Com es pot destriar una de l’altra, és més, es pot desestimar algun tipus de cultura? I sobretot com s’afronta des d’un punt de vista municipal? Algú, des d’una perspectiva pràctica et parlarà de llistats que ha de tenir una ciutat; un teatre, un museu, exposicions, cinema , Festes Majors i cultura popular. Però és suficientment profunda aquesta chek list? Si hom, com jo, és una creient que la cultura és una eina de creixement al servei de la gent, de cohesió, de vincle, de comunitat, de definició de què som, i d’enllumenar on volem arribar, no li val una llista tipus que no té en compte la singularitat de la ciutat on s’ubica.Darrerament, s’ha parlat força de la futura biblioteca central, de la qual en sabem que costarà prop de 10 milions d’euros i que en paraules de l’alcaldessa vol ser de les del tipus nòrdic. A escassos metres de l’actual. Des de l’àmbit de responsabilitat política, no se’ns ha sabut explicar el perquè, que deu ser la pregunta més important, d’aquesta biblioteca, se’ns ha dit que quedaria integrada al parc, que tindria grans vidres, que seria xulíssima, un producte acabat al que només li falta un llaç. 

Quina paradoxa que amb el contingut que se li pot donar a la voluntat de tenir una biblioteca més gran, no se’n sàpiga dir res. És molt poc seductor. El mateix ens passa amb (l’anunciada amb bombo i plateret, tot i que sincopada i per sorpresa) sala polivalent i arrel del tancament dels cines. I com que l’alcadessa nova vol que se la conegui, té moltes ganes de tallar cintes d’inauguració. 

No importa que al juny es digués al Consell de Cultura que s’estava preparant el Pla d’usos (el que defineix què es vol fer i com i per tant quin requeriments tècnics vénen determinats) i que al gener, no només el més calent és a l’aigüera, sinó que es liciten les obres de la sala. I quan es pregunta, pilotes fora. Una sala polivalent, ha de ser, com el nom indica vàlida per a moltes coses, i no només és una reivindicació històrica, sinó que hi ha moltes entitats que des de la intempèrie estant, hi tenen molt a dir. 

Calia repensar el què de forma col·lectiva si el govern no el té clar. La casa per la teulada altre cop. La sala polivalent per les taquilles, com qui diu. La regidoria de Cultura ha estat massa temps, concebuda pels governs convergents com un aparador on fer carrera, on conèixer les entitats i on assistir a recitals. Queda al descobert, per desgràcia per al poble, la falta de projecte i la pressa, mala consellera i mala acompanyant en general. 

I llavors, un dia et lleves i veus que altre cop, amb el museu de les matemàtiques. Em temo que ens esperen cinc mesos de tallar cintes vermelles per inaugurar capses buides, molt xules, amb grans vidreres i estil d’un país molt xulo, però improvisades. I la cultura, no vol ‘fast foods’, vol foc lent.

NÚRIA GIBERT és portaveu de la CUP-PC
Aquesta columna s’ha publicat primer a cugat.cat

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Gràcies a Wordpress.com.

Up ↑