“Lledoners: NIMBY” és l’opinió de Ramon Piqué

El dia 20 d’abril a les Planes va haver-hi un campionat de dominó. Estava organitzat pel centre Els Lledoners. Va ser una activitat oberta a les veïnes i els veïns de les Planes, i per què no, a totes les veïnes i els veïns de Sant Cugat. Es tractava de fer equips entre els visitants i els nois del centre. Jo vaig fer equip amb l’Alex, però tot i intentar-ho no vam aconseguir ni el premi de consolació.

El centre Els Lledoners acull nois entre 16 i 18 anys que les adversitats de la vida ha empès a viure fora del seu entorn familiar. El dret a créixer en un entorn mínimament estable els ha estat escatimat. No són lladres, no són delinqüents, no són éssers socialment menyspreables. Són joves, com els altres joves del municipi, com els nostres joves.

Els CRAE, nom amb què es coneixen aquests centres, són espais educatius. I en un municipi que moltes vegades s’ha vanagloriat de ser un municipi on l’educació és un dels seus pilars això cal posar-ho en valor. Els responsables municipals d’educació del nostre municipi sempre han posat en valor ‘l’oferta educativa, rica en varietat, rica en nombre, i plural’. Doncs bé, la riquesa educativa també es mesura per la capacitat d’una societat per dotar-se d’instruments i de recursos per fer front tota mena de necessitats dels nostres infants i joves.

La paraula NIMBY és l’acrònim de l’anglès ‘Not In My Back Yard’, és a dir, no en el meu pati del darrere. Un concepte usat per mostrar el rebuig d’una part de la societat a aquells projectes que formen part de les necessitats d’una comunitat però que no els volem al costat de casa nostra. Tenim exemples a dojo: presons, centre d’ajuts a drogodepenents, centres de menors…

El passat mes de gener llegíem als diaris que un grup d’alumnes de l’escola el Viaró havien proferit insults racistes a una noia que viatjava en el tren. Ningú no va demanar que es tanqués aquella escola malgrat la gravetat dels fets.

Les veus que s’han alçat contra el centre Els Lledoners neixen d’uns fets repudiables socialment. Ningú no hauria de patir robatoris, ni intimidacions, ni cap mena de violència, però tampoc ningú no hauria de ser assenyalat amb el dit pel sol fet d’haver tingut la mala sort de caminar per la vorera fosca de la vida.

Lluitar contra l’estigmatització d’Els Lledoners és el nostre deure. Com a societat hem de ser responsables de les dificultats que tenen espais com aquest, raó per la qual cal aportar tots els recursos necessaris tant econòmics com humans tant per part de l’administració com per part de la pròpia comunitat. Allà on no arriba l’administració ha d’arribar la solidaritat, una solidaritat necessària a l’hora d’enfortir el sentiment de pertinença i la cohesió social.

El dia 20 d’abril a les Planes va haver-hi un campionat de dominó. Estava organitzat pel centre els Lledoners amb el suport d’una de les associacions de veïns del barri. Va ser una lliçó de dignitat i de grandesa la que aquells joves i els seus monitors ens van donar aquell dia.

RAMON PIQUÉ és regidor de la CUP-PC i president del Consell de Barri de la Floresta

Aquesta columna apareix primer a cugat.cat

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s

Gràcies a Wordpress.com.

Up ↑