“Acostumats a les moixaines” és l’opinió de la Núria Gibert

Des de fa uns dies, el govern tripartit de la ciutat amb Convergència, Demòcrates i el PSC – ai, Unió, ‘te pintaron pajaritos en el aire’, que diu la cançó – ha acunyat un terme que els sembla molt graciós amb el qual, ja me’ls imagino, somriuen complaguts cada cop que el diuen. L’han dit en algun ple, s’han atrevit a expressar-lo en comissions Informatives i, fins i tot, n’han fet una article. Anomenen l’oposició ‘l’oposició rondinaire’.

Com a primera força de l’oposició, ens toca bastant aquest apel·latiu segurament arran d’haver fet una oposició inflexible amb l’opacitat en l’extracció de comissions per part del partit de Convergència (comissió d’investigació i una auditoria) i hem demanat per activa i per passiva responsabilitats ètiques al partit que es beneficia de donacions d’empreses que guanyen concursos a les ciutats on el partit governa. El cercle viciós de sempre i dels de sempre. Del 4 %, dels missals i de la mare superiora que els va matricular a tots. Única voluntat que surti tot a la llum.

Tampoc no els agrada quan fem propostes de millora de ciutat, però tot seguit, la setmana següent, corren a apropiar-se de la proposta i fer-se unes quantes fotos. ‘Així no, de perfil, que queda millor’, com van fer amb l’ascensor de la Floresta.

També els disgusta que un dels nostres pilars sigui la lluita per la nostra ciutat. Per viure-hi. Sense eufemismes ni caritats – que no en volem, d’almoina – perquè és un dret. D’aquest problema seriós i excloent en diuen rondinar.
Perquè confonen ser rondinaire amb ser responsable. I sabeu quina és el contrari de ser responsable? Segons el DIEC, ‘frívol -a’: fútil, buit, vacu, capfluix .

Aquesta actitud del país és nostre, traslladada a la ciutat és nostra. Qui discrepa és enfadós. Cap autocrítica. Actitud de campanya permanent . Al ‘hi hi ha ha, aneu a viure a Rubí’, ‘hi hi ha ha, no en sabíem res de les comissions que cobrava el tresorer del partit’, ‘hi hi ha ha, no n’hi ha per tant’, ‘hi hi ha ha, sempre esteu enfadats’, ‘hi hi ha ha, la mare superiora vol dos missals, ‘hi hi ha ha, molt agraïda’.

NÚRIA GIBERT és portaveu de la CUP-PC

Aquesta columna apareix primer a cugat.cat