Ja som al juny. Això vol dir que falta poc per a la Festa Major de Sant Cugat i poc més d’un mes per a la Festa Major de la Floresta. Dues cites imprescindibles del calendari festiu del municipi, per la ciutat i per un barri emblemàtic amb esperit de poble, dues celebracions que mobilitzen centenars de persones i que contribueixen a reforçar el teixit social, cultural i comunitari. Però també dues realitats molt diferents. Dues festes en què la ciutadania gaudeix de gresca i xerinola per poder oblidar temporalment tots els problemes quotidians. Són dues festes pels cugatencs i florestans, i que també acull a molts forans vinguts de poblacions properes i llunyanes. Festes on el veïnat es retroba, es coneixen nous veïns, retornen per unes hores amics que han hagut de marxar i es recorda als que no han pogut venir a la festa d’aquest any.
La Festa Major de Sant Cugat tindrà cinc dies d’activitats (25-29 juny), quatre escenaris principals, més la Festa Major Alternativa i un pressupost d’uns 750.000 euros. Els caps de cartell d’enguany són The Tyets. La Festa Major de la Floresta, en canvi, oferirà set dies de programació (10-11-12-16-17-18-19 juliol), tres espais principals i un pressupost que amb prou feines supera el 2,6% del pressupost de la Festa Major de Sant Cugat. Encara no sabem quins seran els grups destacats perquè, senzillament, els recursos disponibles són els que són.
No es tracta d’enfrontar una festa amb l’altra. Ningú a la Floresta qüestiona la importància de la Festa Major de Sant Cugat ni reclama disposar dels mateixos recursos, ni poder contractar a The Tyets, Ginestà, Fetus o grups de l’estil, econòmicament parlant. Seria absurd. El que sí que cal preguntar-se és si la diferència actual és raonable o si respon a una manera de governar que continua considerant els barris perifèrics com una realitat secundària.
Els florestans coneixem bé aquesta situació. Estem acostumats als greuges derivats de ser un barri allunyat del centre administratiu de la ciutat. Acostumats, però no resignats. Any rere any, moltes de les mancances que pateix el barri es compensen gràcies a la feina altruista de desenes de persones que dediquen hores i esforços a mantenir viva la vida associativa. Quan no arriben els recursos, hi arriba el voluntariat. Quan falla la inversió pública, apareix la implicació veïnal.
Però el voluntarisme té límits i els diners arriben on arriben.
Els diners invertits per l’ajuntament destinats a la Festa Major de la Floresta no són, de fet, exclusivament per a la Festa Major. Formen part del pressupost anual que rep la Floresta per organitzar el conjunt de les festes populars: la Castanyada, el Quinto, el Carnaval, Sant Jordi i la resta d’activitats de cultura popular que donen vida al barri durant tot l’any.
Per entendre la magnitud del desequilibri, n’hi ha prou amb una dada: la contractació d’un sol grup com The Tyets té un cos que supera en més de 10.000€ a tot el pressupost anual destinat a la cultura popular de la Floresta. Mentre l’Ajuntament destina aproximadament 7,65 euros per habitant a la Festa Major de Sant Cugat, la inversió en tota la cultura popular florestana no arriba als 4,20 euros per habitant i any.
Les xifres no ho expliquen tot, però sí que expliquen moltes coses.
La Floresta no demana privilegis. No demana grans escenaris ni artistes de primer nivell. El que reclama és un tracte just i coherent amb la contribució que fa a la riquesa cultural del municipi. Reclama que l’esforç extraordinari del teixit associatiu no serveixi d’excusa per mantenir una inversió insuficient. Reclama que la cultura popular no depengui exclusivament de la bona voluntat dels qui hi dediquen el seu temps de manera desinteressada.
Perquè una ciutat cohesionada no es construeix només des del centre. També es construeix des dels barris. I si realment volem que Sant Cugat sigui una ciutat de barris vius, participatius i amb identitat pròpia, caldrà començar a corregir desequilibris que fa massa anys que arrosseguem.
La Festa Major és una celebració. Però també és un reflex de les prioritats polítiques. I les prioritats, tard o d’hora, acaben parlant per si soles.
Òskar Martí, militant florestà de la CUP
cupsantcugat.cat 
Deixa un comentari