Júlia Alsinet és sòcia de la cooperativa l’Eixida i tècnica de l’Ateneu Cooperatiu del Vallès Occidental
En què consisteix el projecte de la cooperativa de cures de Sant Cugat?
La cooperativa de cures neix amb la idea de donar valor a tot el treball de cures que es genera al nostre entorn, i d’agrupar tant treballadores com consumidores en el marc d’una cooperativa. Per poder tenir cura de les treballadores, donar servei a qui les necessiti, i emmarcar tota la feina que s’està fent a través de cooperatives que es dediquen a les cures en la seva immensitat, i ajudar a dignificar-les.
Com sorgeix aquesta idea?
El projecte surt de l’Ateneu Cooperatiu del Vallès Occidental perquè volíem donar visibilitat i valor a les cures, tenint en compte que estan molt denostades, i que només li donem valor quan no les veiem. En el moment en què ens falten o fallen és quan realment ens adonem de la importància que tenen, un fet que la pandèmia ha projectat de forma molt descarada. Durant la primera onada el que es va veure és que la major taxa de contagis que hi havia eren en dones. I per què? Doncs perquè el percentatge més alt de persones que destinen el seu temps a estar a primera línia de la covid i a tenir-ne cura, eren i són les dones. Volíem donar resposta a aquesta evidència que ens havia portat la pandèmia. Alhora, a Catalunya, gràcies al projecte d’Ateneus que ens està ajudant a impulsar moltes cooperatives, teníem diferents exemples de cooperatives que ens feien imaginar que al Vallès també es podia crear una.
Quin paper juguen les cures a avui dia a la nostra societat?
Ho estem veient amb totes les retallades de sanitat, i amb les manifestacions pel dret a sanitat i educació. Quan les cures no estan sustentades per un estat que te les ha d’oferir i, quan més les retallen, més veus la necessitat que no recaiguin només a la comunitat. Quan menys les pots gaudir ets més conscient de la seva importància.
Com pot millorar la situació de les treballadores una cooperativa de cures?
Per començar regulant la seva situació, perquè la majoria de les dones a càrrec de la neteja i acompanyament a gent gran estan sense contracte. També, quan penses en cures, el primer que penses és neteja i cura de gent gran, però va molt més enllà. Si ho enllaces amb altres cooperatives de fisioteràpia, per exemple, es pot crear una cooperativa més forta i solvent i fa que el seu treball es valoritzi millor que no pas si només ofereixes el mateix treball desvaloritzat i que costa més tirar endavant.
Quin paper ha tingut l’ajuntament de Sant Cugat en aquest procés?
Ha estat acompanyant completament a la tècnica. S’han fet reunions periòdiques entre Ajuntament, Ateneu i tècnica, per anar veient com s’anava desenvolupant el projecte i perquè aquesta última pogués estar acompanyada de les altres dues parts. Ha permès apropar l’administració local, l’Ateneu i la part més comunitària, una cosa que ens semblava important per millorar la qualitat de les cures a partir del treball entre les tres potes d’aquestes que són la corresponsabilitat dins de les llars, la implicació de les administracions i l’entramat comunitari que les sustenta. D’aquesta manera estàs obrint la porta a treballar de forma comunitària, ja els mateixos espais cooperatius treballen d’aquesta manera.
En quin punt està el projecte actualment?
S’ha fet una feina molt gran de diagnosi i contacte amb els tres sectors: cooperatives ja creades i solvents que treballen en l’àmbit de cures, treballadores de l’àmbit de cures i usuàries o consumidores. Ara comencem la segona part, que seria ja la constitució d’una cooperativa, sigui de primer o de segon grau depenent de com acabi tirant la cosa, però constitució segur d’un espai de treball i de diàleg entre les tres parts. La gràcia d’aquest sistema cooperatiu és que poden parlar i estar dintre d’un mateix espai treballadores, usuàries i altres cooperatives que ja existeixen, per poder fer aquesta balança de veure què és més interessant, si tendim més cap a una cooperativa de treballadores, d’usuàries o cap a un model mixt, que pot posar-hi totes les parts amb diferents percentatges.
Alguna idea més per concloure l’entrevista?
Crec que és molt innovador el que s’està fent entre àmbit comunitari i administració local, perquè al final de cooperatives de cures en van sortint. Però crec que va ser molt interessant posar sobre la taula aquest model publicocomunitari i cooperatiu, i que s’acceptés per part de la CUP.
Deixa un comentari