Segons l’INE, Sant Cugat és una de les ciutats més desiguals del país d’on els seus joves, i no tan joves, marxen perquè no poden assumir els preus desorbitats de l’habitatge. Tot això, fruit del model de creixement que va seguir la ciutat durant més de 30 anys.
Hi ha qui et nega aquesta realitat. Que et diu que Sant Cugat no expulsa més que d’altres ciutats, o que aquestes dades de desigualtat en realitat no són tan greus. I ho diuen perquè aquestes dades els hi molesten, de la mateixa manera que els hi molesta tota la gent humil, treballadora, que no encaixa en el seu model de ciutat per a rics.
Com podeu imaginar, a la CUP no hi podríem estar menys d’acord. La gent amb dificultats per pagar el lloguer, o amb feines precàries, és gent tant de Sant Cugat com qualsevol altre. Gent que dona vida a aquesta ciutat i que fa que sigui la ciutat què estimem i on ens volem quedar.
Per això treballem cada dia des que vam entrar a govern. Per una ciutat que no discrimini, on tothom es pugui quedar i que garanteixi els drets de la seva gent, independentment del seu sou o origen.
Sant Cugat està canviant, i està canviant per esdevenir una ciutat per a tothom. I això, afortunadament, és una realitat.
Deixa un comentari