«Més trens, més Catalunya» és l’opinió d’Oriol Bosquet

El projecte del quart cinturó es fonamenta en la ignorància envers el territori i al medi ambient i sobretot, en uns interessos que provocaran més trànsit, més contaminació i, a la llarga, menys transport públic i més desigualtat.

La demanda induïda és el concepte que intenta explicar per què, per molts més carrils que es construeixin, el trànsit segueix col·lapsat. I funciona d’una manera molt senzilla: Si tenim una autopista amb molt de trànsit i decidim construir un carril més per a descongestionar-la, el que aconseguirem és, en efecte, descongestionar la via i, per tant, moltes de les persones que optaven per altres vies de transport passaran al cotxe perquè és més ràpid, i tornarem a tenir més trànsit que tornarà a congestionar la via. Doncs tornem a estar al principi del problema. A més a més, menys gent al transport públic implica menys demanda, el que vol dir que a la llarga hi haurà menys freqüència i, al final, més precarietat per aquells que no es poden permetre el vehicle privat.

Tot i que això és un evident problema que coneixen, no els importa el més mínim, perquè el motiu per a fer aquesta carretera no és per a facilitar la mobilitat de la població, sinó que rau en els interessos de la patronal: Com que no els beneficia gens que les mercaderies vagin per ferrocarril, ja que en perdrien el control estratègic, decideixen ficar en joc la salubritat i sostenibilitat del territori per a seguir controlant el transport de mercaderies. Jugant així amb el dia a dia i la salut de la gent, sobretot d’aquells més vulnerables que depenen d’un transport públic cada dia més antiquat i ineficaç.

La solució no passa per fer més carreteres i tirar més asfalt per a treure’s el problema de sobre ràpid. Si no que passa per construir trens que connectin eficientment Catalunya. I és que tots aquests projectes acceleren la destrucció del planeta, i ho saben, però prefereixen guanyar quatre duros a preservar l’únic planeta que tenim. Suposo que, quan no quedi medi ambient, podrem dir que va haver-hi un meravellós moment en què els empresaris i inversors van tenir grans beneficis.

Oriol Bosquet és militant de la CUP Sant Cugat

Aquesta columna apareix primer a elcugatenc.cat