‘El projecte de construcció de la Ronda Nord entre Terrassa i Sabadell no forma part del meu model de país’. Així s’expressava ahir el President de la Generalitat, Pere Aragonés, front l’acceptació del xantatge al que els socialistes havien sotmès l’aprovació dels pressupostos generals.El president, la màxima autoritat política del país, desautoritzat i verbalitzat per ell mateix. A costa d’un altre element esgrimit en el mateix discurs: el preu de la centralitat. L’estratègia de partit, doncs, per davant dels interessos i de les necessitats del territori.
Més enllà d’un gest de dubtosa viabilitat política que enfortirà encara més l’estratègia del PSC, fins a quin punt val la pena mercadejar amb el territori? La lluita contra el Quart Cinturó al Vallès Occidental ve de lluny i, a dia d’avui, tornarà a tenir més sentit que mai.
En un context on l’emergència climàtica i la crisi energètica premen cada cop més fort, suposa una enorme irresponsabilitat seguir apostant pel model de l’asfalt i del transport privat. Necessitem solucions a l’alçada dels reptes del futur i no espolsar i fer passar per vàlids projectes faraònics. Plantejar més asfalt i carretera en un dels moments en què el Vallès registra uns nivells de contaminació per sobre dels límits establerts per la OMS, degut a aquest tipus de transports i mobilitat, és un complet absurd.
Aquest projecte, el Quart Cinturó, no obeeix a les necessitats del territori. Necessitem una aposta valenta pel transport públic col·lectiu, per solucions integrals que contemplin més trens, amb freqüències més altes i un servei que respongui realment a les necessitats de la població vallesana.
Malauradament pel territori, el president Pere Aragonès s’ha desautoritzat mitjançant la darrera moneda de canvi. Caldrà espolsar les pancartes que tornen temps de lluita.
Marco Simarro és alcaldable de la CUP Sant Cugat i tinent d’alcaldia de Drets Socials, Igualtat, Ciutadania, Salut i Infància
GOVERNA'T 
Deixa un comentari