“Conservar o protegir?” és l’opinió de Robert Savé

Actualment, quan es planteja la resiliència d’un sistema, el que sigui, enfront d’una gran pertorbació com el canvi climàtic, els canvis de mercat, les epidèmies i les pandèmies, la pobresa, l’alimentació, l’habitatge…, sempre, per sort, hi ha una conducta humana comuna que tracta de resoldre el problema, millor els problemes, perquè mai van sols. I no és una dita, és una realitat.

Tanmateix, en aquesta voluntat per resoldre el problema en majúscules, potencialment positiva, hi ha dues estratègies que en un principi sembla que coincideixen, però ben ràpidament divergeixen: la de la conservació i la de la protecció.

La conservació és mantenir unes condicions perquè el sistema segueixi essent igual i funcional.
La protecció tracta de fer funcional un altre sistema amb els mateixos elements, que l’original.

No paga la pena autoenganyar-se, res ha sigut, és i serà igual que era, penso que per sort. A tall d’exemple fixem-nos en el nostre municipi, que ha passat d’esser absolutament rural en els anys 70 del segle passat a esser la dotzena ciutat de Catalunya, i l’única amb creixement positiu per immigració de diverses procedències però amb uns trets comuns, alts nivells d’estudis i renda. Es pot conservar aquest model. No fixant-nos amb els individus, fent-ho tan sols en el municipi, amb el que la població seguirà creixent en un determinat model altament excloent per propis i forans i, perquè no, elitista respecte dels municipis que l’envolten a prop i lluny.

En l’altre extrem, es pot protegir als individus de Sant Cugat per salvaguardar el municipi, el que donarà lloc a mitjà i curt termini a una ciutat més socialment equilibrada a nivell municipal i de l’entorn. El primer model és poc resilient, ja que és singular i depenent de moltes externalitats i en molta quantitat, massa relacionades amb el preu de les coses que, en els moments de crisis, no serveixen.

El segon és més resilient, ja que la dependència és quantitativament menor i es basa més en el valor de les coses, que es poden intercanviar per diners i per solidaritat, el qual és sens dubte una millor estratègia en situacions de crisi. La frugalitat, la sobrietat, són una gran via per assolir la resiliència i amb el procés, també d’arribar a una major i millor nivell de solidaritat, igualtat i llibertat. Podria esser que la millor via per assolir la resiliència fora emprar el sentit comú per conservar els records i protegir la vida, que es l’únic real que tenim.

Tal com deia Heràclit “ningú es banya al riu dues vegades perquè tot canvia al riu i en qui es banya”…

ROBERT SAVÉ és mirasolenc i simpatitzant de la CUP Sant Cugat

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Website Built with WordPress.com.

Up ↑