La meitat dels catalanoparlants a Catalunya creuen que la submissió lingüística no és una
amenaça per a la llengua, diu l’informe que Plataforma per la Llengua va presentar la setmana
passada. Suposo que aquesta majoria de catalans i catalanes que trien canviar d’idioma, prefereixen
que, en un futur no gaire llunyà, els seus fills no tinguin el dret a parlar català quan
vulguin, i amb qui vulguin, a la seva terra, a Catalunya.
També se sap que 8 de cada 10 catalanoparlants canvien de llengua quan algú els parla en castell
à, i que ho fan per respecte o per educació. Suposo igualment que, si aquesta gent que canvia de
llengua fossin italians o alemanys, també canviarien d’idioma quan algú els hi parla en castellà,
oi?
Suposo també que el 62,4% de persones que són simpatitzants amb ERC, i que creuen que la
subordinació al castellà no és un perill, prefereixen un futur on el català sigui només una llengua
extinta i d’estudi exclusiu a les universitats. I que només la parlin, en privat, està clar, aquells
que l’hem pogut gaudir des de ben petits.
Que la llengua s’estigui esvaint només beneficia a un bàndol, a Espanya. És a dir, a aquells que
lluiten ferotgement contra la nostra cultura i, sobretot, contra la nostra identitat. Cada vegada
que canvies d’idioma amb algú resident als països catalans és una petita victòria seva, i una gran
derrota més per a una llengua ja en un estat molt crític. És un deure nostre en tant que nació
sense estat parlar el català, ara i aquí i sempre.
Oriol Bosquet és militant de la CUP Sant Cugat
GOVERNA'T 
Deixa un comentari