Oriol Sánchez és regidor de la CUP-PC des del ple del passat juliol, quan va entrar en substitució de Núria Gibert, assumint els àmbits de Joventut i Participació.
Per la gent que no et conegui, ens pots explicar qui és l’Oriol Sánchez?
En primer terme em definiria com a militant. Milito des de fa gairebé 20 anys, i això al final ha definit el que soc. També soc pare de tres criatures, això no es pot obviar, i òbviament n‘estic molt content. Per últim, també soc sociòleg i analista de dades.
Quina ha estat la teva trajectòria política?
Vaig començar a l’assemblea de joves de Vilanova i la Geltrú, on vaig néixer, i més endavant vaig passar a militar en clau més nacional, com la Coordinadora d’Assemblees de Joves de l’Esquerra Independentista, on a part d’estar militant a la base, vaig ser portaveu nacional. Des del 2013 formo part de la CUP, i també he participat d’altres espais com el Quinto o Cal Temerari.
Et vas incorporar al ple de juliol com a regidor per la CUP. Com ho vas viure?
No negaré que amb certs nervis. Un espai com aquest s’ha d’agafar amb molta responsabilitat i sabent que s’està representant a un gruix de gent molt important que ens van votar, però també la ciutat, perquè estàs a govern amb una responsabilitat no només individual sinó col·lectiva.
Entres en substitució de Núria Gibert. Com s’ha produït aquest procés?
No és estrany dins de la CUP. Entenem la participació política d’una forma col·lectiva, i com més gent participem dels diferents òrgans i ens formem en el funcionament de l’Ajuntament, més acabem aportant a dins de la mateixa CUP. Nosaltres no estem de per vida a la institució, però si que estem molt de temps a l’assemblea, i per tant tots els coneixements que adquirim fora també els acabem portant allà.
Per què en aquest moment?
Es va fer aquest procés entenent el moment en què estàvem, perquè molta part del que vam pactar, i del nostre programa polític, s’ha estat complint allà on hem governat nosaltres. A més, s’ha fet el relleu amb temps perquè no suposi un greuge als espais on he entrat mentre em posava al dia.
És el tercer any d’un mandat en què la CUP ha estat per primer cop al govern de la ciutat. Com valores la feina feta?
Molt positivament. Allà on hem tingut responsabilitat directa ha augmentat el pressupost de drets socials. Hem abandonat una visió dels drets socials com serveis per un grup determinat de gent que alguns diuen “els pobrets”, i hem posat en valor que són drets per a tothom, i que en un moment donat de la vida pot necessitar qualsevol persona. I més en contextos com l’actual.
En què ha marcat la diferència que la CUP formi part d’aquest govern?
La va començar a marcar en el moment en que vam dir: “no volem cadires, volem un programa polític i un pacte de govern que especifiqui les línies mestres del proper mandat.” Ho vam aconseguir, després la pandèmia va passar pel mig, però nosaltres sempre hem aportat la nostra lògica d’augment i consolidació de drets a tots els àmbits on hem pogut.
Has assumit els àmbits de joventut i participació. Quins són els principals projectes d’aquest curs?
Primer vull dir que el Marco Simarro ha fet una feina molt bona en tots dos àmbits, amb el 80% del Pla Local de Joventut ja complert. A Participació es segueix redimensionant els pressupostos participatius als barris. Això és important, fa que la gent se senti més propers els projectes i veu que allò que discuteix, decideix i vota s’implementa al seu barri. I el 16 de novembre es farà la primera Assemblea Ciutadana, un òrgan on tota la ciutadania podrà discutir sobre temes transversals de ciutat.
I a Joventut?
Es tracta és de continuar dignificant el col·lectiu de joves, acompanyant-los en el seu procés de presa de decisions, ja sigui des del Consell de Joves o des de la participació en altres espais. Hi ha coses que cal continuar treballant i molts projectes interessants que s’estan començant a engegar, i que durant el que queda de mandat veuran la llum.
I per acabar, quins són els principals reptes que té la ciutat a dia d’avui?
Sant Cugat continua tenint el mateix repte que a les últimes eleccions: no expulsar a la seva gent per qüestions econòmiques. És una dinàmica que costa canviar, perquè són molts anys construint un model de ciutat, però en aquest mandat s’han començat a posar les bases perquè deixi de ser així. També és clau la qüestió de les crisis energètiques i la crisi climàtica, i continuar potenciant l’associacionisme i el sentiment de pertinença a la ciutat.
GOVERNA'T 
Deixa un comentari