«L’habitatge: Eina d’opressió» és l’opinió d’Oriol Bosquet

El preu de l’habitatge s’ha disparat els últims anys de forma generalitzada, ofegant encara
més a la classe treballadora d’arreu del país. I això no és pas una casualitat, sinó que és culpa
directa del lliure mercat de l’habitatge on campen grans tenidors i fons voltors que fan encarir
encara més el preu. Especulen amb el dret a tenir un habitatge digne i conseqüentment, amb el
nostre present i amb el nostre futur. Tot això forma una part d’un sistema incompatible amb la
vida.

El capitalisme vol que tinguem por per a no molestar massa: és una manera de prevenir revoltes i
alhora d’oprimir i extreure un benefici maximal. Una de les formes de provocar aquest sentiment
de por és l’amenaça d’acabar sense sostre i acabar essent desprestigiat i rebutjat socialment. I dins
del marc del capital, no existeix cap altra manera de generar por a ser rebutjat socialment que
dissenyar un mercat d’habitatge salvatge, destinat a oprimir i escanyar a la classe treballadora.

Ens forcen a treballar a qualsevol cost per a pagar hipoteques abusives, o lloguers absurdament
alts, i això només per a no acabar sucumbint al rebuig social. Alhora, el capitalisme n’extreu
benefici de tot això: Fa que els treballadors hàgim d’acceptar condicions precàries, jornades de
moltes hores o sous injustos o una combinació de les tres només per a mantenir el nostre prestigi
social de creure que posseïm una propietat, creat a consciència pel sistema capitalista.

D’aquesta manera el lliure mercat d’habitatges configura un engranatge perfectament lubricat
de la maquinària del sistema capitalista en el qual vivim. És per això que, si volem derrotar al
sistema, si volem vèncer i crear un món just, és un deure destinar part de la lluita a fer nostre
el sistema d’habitatges que tant perjudica els nostres i tant beneficia als seus, als de sempre.

Oriol Bosquet és militant de la CUP Sant Cugat

Aquesta columna apareix primer a cugat.cat