Fa molt temps que no plou i, junt amb una elevada evaporació per l’increment tèrmic i radiatiu al que cal afegir unes previsions de temperatures per sobre de la mitjana històrica, i una manca de pluges, que tan sols sembla canviar de signe a desembre (5% superiors a la mitjana històrica d’aquest mes) i dona lloc a una important sequera.
Amb aquesta situació, molt propera a la viscuda l’any 2008, s’estaria amb restricció d’aigua per ús personal, i ara no passa pel treball de les dessaladores.
Les restriccions són molestes i perjudicials per tothom, igual que disposar d’aigua amb un elevat cost energètic, ja que si bé aquesta està a l’abast de l’aixeta, possiblement no està ni estarà a l’abast de les economies de cadascú.
És atribuïble al cost directe de l’aigua d’ús personal, al que cal afegir el cost de l’aigua virtual. La que no veiem però gaudim en forma de manufacturats ja que tots els processos, tots, requereixen aigua, que ara és més cara pel sobre cost de l’energia i per la famosa llei de l’oferta i la demanda.
Les restriccions tenen un efecte pedagògic i formatiu, que afavoreixen les actituds actives respecte dels seus.
L’any 2008 la població catalana, especialment la de les zones urbanes (el 95% del total) va ser capaç de reduir el consum per sota dels 100L per habitant i dia, xifra llindar per la salut social integral segons l’OMS. Per tant, ja sabem reduir, ara cal aprendre a gestionar el cicle hidrològic d’un bé escàs de tothom.
L’aigua té un cost, que és infinitament menor que el seu valor. Valorem-la, no la posem en mercat, és de tothom i tothom en té dret directa o indirectament.
La guerra d’Ucraïna, la sequera, ser un país sense recursos energètics i pobre són greus, però no val a badar. El problema i la crisi que se’n deriva és sistèmica, és el capitalisme desfermat sense valors, tan sols amb l’estupidesa de la relació cost/benefici com a camí, cap al no res.
ROBERT SAVÉ és mirasolenc i simpatitzant de la CUP Sant Cugat
GOVERNA'T 
Deixa un comentari