“Les cures existeixen” és l’opinió de Marco Simarro

Hi ha un seguit de feines invisibles, i per extensió la gent que les fa, que sovint pensem que estan assegurades, però que, si fallen, de cop la nostra vida comença a trontollar. En són un bon exemple les tasques de la llar, o la cura de la gent que necessita ajuda per poder fer el seu dia a dia amb normalitat. Aquestes feines, a vegades recauen en persones de la mateixa família, sovint dones, i en altres ocasions recauen en gent contractada per dur-ho a terme i, sorpresa, majoritàriament també són dones.En aquest últim cas, parlem de situacions laborals complicades, on la precarietat i fins i tot la indefensió laboral estan a l’ordre del dia. Una dada que ho explica molt bé, és que fins fa un mes les treballadores de la llar no tenien dret a cobrar l’atur si es quedaven sense feina. És increïble com d’endarrerits anem amb aquestes qüestions encara avui dia. I és que quan et donen per descomptat et tornes invisible, i si ets invisible deixes d’existir a ulls de la gent.

Una societat que s’anomeni feminista, i que vulgui ser-ho, no només ha de visibilitzar i donar a les tasques de les cures la importància que es mereixen, també les ha de situar al nucli d’ella mateixa. Perquè sense cures que sostinguin la vida, anem en orris. Per aconseguir-ho, cal anar més enllà de les paraules i tenir clar que no és una qüestió que es pugui resoldre en un dia. A l’ajuntament, però, tenim algunes idees al respecte.

Des de l’àrea de Drets Socials estem treballant una proposta conjuntament amb l’Ateneu Cooperatiu del Vallès Occidental per fer possible la creació d’una cooperativa de cures i serveis de la llar a Sant Cugat. Una eina molt necessària, que permetrà a les treballadores de la llar fer la seva feina en millors condicions, i que no estiguin soles a l’hora de defensar els seus drets. I de retruc, també se n’acabaran beneficiant aquelles persones que necessiten la seva assistència per fer la seva vida, ja que unes millors condicions laborals et permeten dur a terme molt millor la teva feina.

Estem parlant d’un procés encara a les beceroles, però amb l’ambició de treballar-ho de manera comunitària, amb totes les persones i entitats interessades a participar. Perquè si volem posar les cures al centre de la nostra societat, ho hem de fer entre tots.

Marco Simarro és portaveu de la CUP-PC i tinent d’alcaldia de Drets Socials, Igualtat, Ciutadania, Salut i Infància

Aquesta columna apareix primer a cugat.cat