«Mantenir Sant Cugat, o no» és l’opinió de Pere Roc

Quan el meu pare era jove, estava de moda deixar-se el cabell i la barba llarga entre certs ambients d’esquerres. La família, però, li retreia que semblava massa deixat i que no trobaria feina perquè associava aquesta presentació a estar brut, sense tenir en compte com n’era de pulcre el meu pare amb la higiene personal.

Han passat uns quants anys des de llavors, però certs prejudicis superficials no han canviat. Si passegem per alguns prats urbans de Sant Cugat, podem observar que una part dels camps de gespa han crescut i sobrepassen l’alçada habitual, tot provocant els escarafalls dels maniàtics de la simetria no natural. Com era d’esperar, l‘antiga alcaldessa Carmela Fortuny se n’ha queixat en un article dient que els parcs de la ciutat es troben en mal estat i no estan gens cuidats.

Podríem mencionar que els camps de gespa són un sistema artificial monoespecífic heretats de la moda anglesa que necessiten un volum d’aigua qüestionable a casa nostra i, segurament, és encertada l’aposta per substituir-los per camps amb vegetació més adequada al clima mediterrani.

Per començar valorant l’article mencionat, no importa que deixar franges sense segar permeti que nombroses plantes completin el seu cicle de floració sense podes, que hi hagi força vegetació natural o s’atregui insectes i petits animalons, tot millorant la biodiversitat d’aquests espais.

En segon lloc, tampoc és rellevant que la vegetació alta mantingui una temperatura més agradable, necessiti menys aigua i eviti l’evapotranspiració. Per descomptat, podem ignorar les recomanacions de la santcugatenca Jordina Belmonte (presidenta de la Institució Catalana d’Història Natural i experta en al·lergologia i aerobiologia) per reduir les afectacions en les al·lèrgies. No, aquests no són motius de pes per evitar la crítica postconvergent. Ni tant sols malgrat que l’equip de professionals de la ciutat que se n’ocupa expliqui que no es deixarà assecar la vegetació, s’evita que l’exalcaldessa posi el crit al cel pel risc d’incendis.

Resulta curiós que segons Junts per Sant Cugat, el que passa a la ciutat és un experiment maldestre. Per una banda, en cap cas han contemplat que la Diputació de Barcelona que ells mateixos governen (i on la mateixa Carmela ocupa una vicepresidència) ressalta la importància dels arguments anteriors. D’altra banda, tampoc han prestat atenció a la campanya que Junts per Girona està liderant quan impulsa polítiques similars a les de Sant Cugat. Literalment, els postconvergents del Gironès afirmen que “part de la població pot pensar que amb la mesura la ciutat bruteja, per això és hora de fer pedagogia i
informar de les virtuts dels elements vegetals”.

Carmela Fortuny també ignora la campanya exitosa del Regne Unit #NoMowMay que aposta per no segar els prats durant la primavera, quan els pol·linitzadors són més actius. Ella afirma taxativament que les zones verdes de la ciutat estan deixades, però és incomprensible que fins i tot algú amb aquests prejudicis no vulgui matisar aquesta sentència si ha passejat per la Rambla del Celler, justament al costat de l’ajuntament.

Finalment, és sorprenent que es titlli d'”experiment improvisat” una gestió de zones verdes que s’ha impulsat a París, Amsterdam, Gant, Nantes, Girona, Cardedeu i que s’està escampant arreu. De la mateixa manera que a casa meva hi havia qui relacionava dur barba amb anar brut, hi ha qui vol confondre un bon manteniment dels parcs amb segar la gespa cada dos per tres.

Pot semblar que l’article de l’exalcaldessa sigui una crítica superficial, però representa molt bé els problemes que criden l’atenció de la seva formació política. Mai els ha preocupat que un de cada tres santcugatencs tingui dificultats per arribar a final de mes o que 3.000 ciutadans hagin de marxar cada any perquè no poden pagar un lloc on viure.

El que realment els fa perdre la son és que la ciutat estigui ben neta, la gespa es talli cada dia i no hi hagi edificis alts. Segurament, seria més interessant debatre si volem un Sant Cugat que expulsi cada any milers de persones o una ciutat que no deixi ningú enrere, en lloc d’aferrar-nos a qualsevol qüestió insubstancial per criticar el govern, perquè cuidar i mantenir la ciutat implica una oposició que faci una feina seriosa i constructiva.

Pere Roc és militant de la CUP Sant Cugat

Aquesta columna apareix primer a Nació Sant Cugat

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Website Built with WordPress.com.

Up ↑